Creure en Déu és raonable

Això diu Oriol Jara al seu llibre Deu raons per creure en Déu. Professor de la Universitat Ramon Llull, Oriol Jara, que ha treballat durant vint anys a la ràdio i a la televisió, guionista de Polònia i Kracòvia, diu que «el món està trasbalsat perquè ha deixat de creure en Déu». Per això aquest llibre de Jara és un testimoni de la seua fe, «per animar altres cristians a abandonar la por». 

Jara, que ens ofereix el testimoniatge del seu trobament amb Déu, en una recerca espiritual arrelada en la raó, ha escrit aquest llibre «per compromís», perquè «fora d’Espanya la gent que té certa projecció pública parla de la seua fe d’una manera més habitual, però en aquest país no ho fa ningú. Hi ha molts famosos que són creients, catòlics, però no ho diuen». I és que quan Jara «parlava de la seua fe a les xarxes socials, alguns em deien: que valent! I em semblava terrible que haguera de ser valent per comunicar una cosa tan bona». 

Jara, que veu «catòlics acovardits», vol que «la gent veja que és bo parlar de Déu, que no hi ha res de què avergonyir-se, i encara més, que creure en Déu és raonable». Per a Jara, «la Bíblia encaixa amb la ciència molt millor del que la gent pensa», i recorda que el teòleg i astrofísic jesuïta, Manuel Carreira, deia: «Déu no ens demana que abandonem la raó per creure en Ell», ja que «la raó és un do diví». Com diu Jara, Aristòtil o Plató «conclogueren que era necessària l’existència d’un principi ordenador. De fet, la pròpia teoria del Big Bang, la va formular un capellà catòlic, Georges Lemaitre». 

Oriol Jara creu que s’ataca la fe «perquè Déu és incòmode: ens expliquen que hi ha coses que estan bé i coses que estan malament; que hi ha coses que es poden fer i unes altres que no. I això és un problema en una societat en la qual tot està permès, en la qual l’únic que està malament és qüestionar que tot està bé». A més, la nostra societat coixeja «quan s’elimina Déu de l’equació». Aleshores, «la gent continua creient en alguna cosa, però aquesta cosa són ells mateixos, o el diner, o el físic com a valor suprem», i per això «hi ha una adoració hedonista del propi benestar personal».

Oriol Jara diu que «l’altruisme dona menys diner a la indústria, però és fonamental per construir una societat millor, que arribarà per mitjà d’un manament diví: tenir cura del miserable, del pobre, de l’immigrant, de l’orfe». 

Creure en Déu, buscar Déu, és una experiència tan reveladora i bonica que Jara diu que se sentiria «culpable si no la compartira». 

Casat i pare de quatre fills, Jara afirma que «la fe en Déu relativitza i desdramatitza moltes coses que creiem importants, com el diner, el treball, la posició social, l’ego, el benestar personal». Per això «la fe ens canvia les perspectives i ens fa viure per als altres».

Revista Saó Núm.514. Juny 2025.