Fotografia de @patrymartinphoto.
Aquest cap de Setmana Santa, Benicàssim ha acollit el SanSan Festival, una cita indispensable per als amants de l’indie, el pop i el rock. Així doncs, el dijous 17 d’abril es va alçar el teló de l’esperada temporada de festivals. Amb un cartell heterogeni dividit en tres dies, una organització impecable i un ambient intergeneracional, el SanSan es consolida com un dels millors festivals nacionals.
Ja és tradició que inicie el festival el guanyador del Groc Talent, un concurs musical organitzat en col·laboració amb el Vila-real C.F. Gràcies a aquesta iniciativa, es dona accés als escenaris a grups independents del País Valencià. Per a l’onzena edició del ‘festi’, va triomfar el grup de ska-rock La Pelona.
Mentre es ponia el sol, el primer dia també ens va captivar el girl power de Pipiolas i les seues lletres evocadores de festa, despit, ràbia i alegria. A més a més, des de l’Empordà vam comptar amb el rock de Cala Vento, que van brindar amb el públic per celebrar el començament del festival.
Sorprenentment, ni el toc internacional de Franz Ferdinand ni el cantautor Dani Fernández: el públic va embogir amb Carolina Durante. El seu cantant principal, Diego Ibáñez, va aparéixer a l’escenari amb muletes. Cal elogiar la seua enteresa i actitud, ja que el grup igualment va fer vibrar tot el recinte. La seua magnètica actuació, plena d’himnes intergeneracionals, va fer que el públic s’alliberara cridant a ple pulmó: “todo salió peor que como imaginaba, se cerró el ascensor y oí como llorabas, yo que hubiese hecho de alfombra pa’que me pisaras, qué nos ha pasado, si no ha pasado nada”. En efecte, els fans de Carolina Durante són uns dramàtics. L’energia és innegable… i la intensitat, també.
Per la seua part, Los Planetas van fer assistir als més fans de l’indi. En la seua línia, on la dicció brilla per la seua absència i amb cançons icòniques com ‘Pesadilla en el parque de atracciones’ o ‘Qué puedo hacer’ (cantada juntament amb Depresión Sonora), van tocar quasi tot el repertori de ‘Super H’ (recent publicació que fa un homenatge a ‘Super 8’, aquell àlbum dels noranta que va distorsionar el rock amb un so embrutat i lletres postadolescents). Rememorant els vells temps i envoltats d’un públic familiar, també van actuar Hombres G (qui van traure a l’escenari a la valenciana Samantha, excantant del grup Cactus i participant d’Operación Triunfo 2020). Tot i que l’autèntic revival musical s’ha donat amb la reconciliació de Zahara cantant ‘Con las ganas’ dins d’un vàter portàtil.
Fotografia de @ainhoalaucirica.
No podien faltar a la cita festivalera Dorian i ‘La Tormenta de Arena’. També actuaren els bailongos Lori Meyers, amb els quals tot el públic va corejar extasiat ‘Emborracharme’. Alizzz i Ralphie Choo van ser els encarregats de portar la música més experimental i urbana. D’aquest últim val la pena destacar els audiovisuals del seu show i la Kiss Cam d’inspiració dosmilera. També va estar perfecta i magnètica Amaia: el sol caent, el vent, ‘Tengo un pensamiento’… Així mateix, s’ha d’aclamar als DJ elegits per tancar cada nit: INNMIR i els seus temacles indies, el technazo de Coolnenas, i l’eclecticisme de NDLR (àlies del cantant de La Pegatina, Rubén Sierra, sota el nom artístic de Ninhodelosrecaos).
Les xifres, amb una assistència desbordant, demostren que el model del festival de música funciona. En aquesta edició, el SanSan ha incorporat una vinoteca. Fins i tot ha aprés dels errors del passat i ha establit una nova disposició de la Zona VIP —després de les crítiques rebudes el 2024, quan es va col·locar al mig de la pista. Amb tot, el SanSan i el seu públic ho tenen clar: un festival de música no hauria de ser postureig, sinó una experiència col·lectiva per gaudir de la música en directe.
En resum, aquesta crònica recull els moments més destacats del SanSan Festival 2025 segons el criteri i el gust (totalment subjectiu) de l’autora. Potser no compartim la mateixa visió, però vos convide a viure la pròxima Setmana Santa a Benicàssim i a jutjar per vosaltres mateixes l’experiència del SanSan.