Tens 0 productes a la teua cistella
L’Auditori Municipal. Foto de Manolo Rodríguez.
El dia 29 d’octubre de 2024, la vida es va parar, literalment i en tots els sentits, a Paiporta. La Paiporta que coneixíem va deixar d’existir. La normalitat va deixar pas al caos i tot va quedar submergit en el fang que impregnava cada carrer, cada edifici, cada espai.
Des d’aquell moment, la ciutadania de Paiporta es va alçar conscient que la vida havia de continuar, i així es va fer. Havíem de tornar a començar a caminar, com deia Antonio Machado: «Caminante, no hay camino, se hace camino al andar».
El sector cultural no va escapar d’eixe caos. La cultura, un bé tan necessari, havia de tornar a trobar el seu lloc en la societat i ajudar a alçar l’ànim. I durant eixos dies vam veure com col·lectius, actors, cantants, etc., es van bolcar amb Paiporta i van aportar el seu granet d’arena perquè les veïnes i els veïns deixaren, per un moment, de netejar fang i sentiren un poc de felicitat en les seues vides. Una vegada més la cultura, com en la pandèmia, va estar aquí per a alleugerir la gent.
Amb la covid, les nostres instal·lacions estaven tancades, i féiem servir les xarxes socials com a eina per a entrar en les cases, amb l’esperança que tot passaria i tornaríem a comptar amb els mateixos recursos. Ara el repte és molt més gran: en molts casos no hi ha instal·lacions públiques a les quals tornar per a donar un servei a la ciutadania, ja que s’han vist greument afectades. Per això, i perquè el lector entenga la nostra situació actual, farem un xicotet repàs per aquestes instal·lacions, perquè la gent conega quin va ser el grau d’afectació i com ens trobem ara mateix.
Paiporta disposa de tres grans centres al voltant dels quals gira la vida cultural del municipi: la Biblioteca Pública María Moliner Ruiz, l’Auditori Municipal i el Museu de la Rajoleria.
Museu de la Rajoleria de Paiporta. Foto de Manolo Rodríguez.
La Biblioteca Pública María Moliner Ruiz
L’edifici està situat a la plaça de l’Església i acull la biblioteca i el Centre de Formació de Persones Adultes de Paiporta. Per la proximitat al barranc, aquest edifici va veure com una mar d’aigua i fang entrava per les portes, destrossava els finestrals i s’emportava per davant llibres, mobiliari i tot el que trobava al seu pas.
La primera planta i el soterrani van quedar destrossats i, amb això, els equipaments informàtics i audiovisuals, les instal·lacions elèctriques, la lampisteria, les telecomunicacions, etc.
En el soterrani estava ubicada una part de l’Arxiu Municipal i el depòsit del Museu de la Rajoleria, del qual s’ha recuperat només una part. Es va poder traure amb l’ajuda de l’exèrcit i, posteriorment, es va contactar amb el personal de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR +I). Tot el material que es va poder salvar es va traslladar a Fira València; allà, actualment, els equips de restauració estan actuant sobre tots els arxius dels municipis afectats. La seua labor serà recuperar el màxim de documents i retornar-los als ajuntaments en les millors condicions possibles.
Avui en dia, a la biblioteca continua el treball d’inventari per a concretar quants exemplars han desaparegut, que se xifra, segons les dades de què disposem, d’aproximadament 7.698. A més, es treballa activament a recuperar l’activitat i l’edifici condicionant espais que no han sigut afectats. Quan es publique aquest article, la Biblioteca María Moliner ja haurà obert les portes a les ciutadanes i ciutadans de Paiporta.
Les seues primeres accions seran, per una banda, recuperar el servei bibliotecari des de la primera planta de l’edifici i, per l’altra, tornar a oferir activitats paral·leles, com el Club de Lectura, tan valorat pels seus usuaris i usuàries.
Biblioteca María Moliner Ruiz. Foto de Manolo Rodriguez.
L’Auditori Municipal
Inaugurat a l’abril del 2003, era una de les infraestructures municipals on s’articulaven tot tipus d’arts escèniques i cinematogràfiques, a més d’acollir activitats culturals vinculades a les associacions i entitats del municipi. I dic que era perquè ha sigut un dels edificis més afectats: la sala gran amb 468 butaques està totalment inutilitzada i la sala de conferències ha desaparegut, i juntament amb ella, els sistemes de comunicacions, instal·lacions elèctriques i de climatització.
Els primers mesos, la recepció de l’edifici va albergar el punt de repartiment d’aliments, així com de tota mena de material necessari per a la població. Es va coordinar des d’allí la recollida de joguets per a la Cavalcada de Reis i també totes les accions vinculades amb el voluntariat.
En l’actualitat, s’ha recuperat l’activitat administrativa i gestora i el personal continua treballant en activitats culturals vinculades a les associacions del municipi. De la mateixa manera, i encara que l’edifici tardarà a tornar a la normalitat, es treballa activament per oferir alternatives i propostes de qualitat per al seu públic.
El Museu de la Rajoleria
Situat en l’antiga fàbrica de rajoles i teules El Pilar, més coneguda a Paiporta com el Rajolar de Bauset, s’havia convertit durant aquests 25 anys en un referent de la cultura a la comarca, tant per les seues exposicions temporals com per l’àmplia oferta destinada als centres educatius de la població i de fora del municipi.
A més, recentment s’havia remodelat la museografia de l’exposició permanent fent-la més accessible, i per a això es va comptar amb la col·laboració de l’ONCE. En ella s’arreplegava la memòria col·lectiva de Paiporta, així com la història de la fàbrica i la recuperació de l’ofici de rajoler. Aquesta exposició estava situada als forns Hoffmann, inclosos dins del Catàleg Nacional d’Arqueologia Industrial.
Evidentment, aquest espai tampoc es va salvar de la dana; la riuada negà la zona dels forns i arribà pràcticament fins al primer pis de l’edifici. A diferència dels dos anteriors, ací el sistema elèctric, informàtic i de climatització es trobava en la primera planta i per aquest motiu no s’ha vist afectat.
La part més perjudicada, en aquest cas, ha sigut la de l’exposició permanent. Durant les primeres setmanes es va treballar activament en la neteja de l’espai, així com en la recuperació de la col·lecció. Per a dur a terme aquest treball, vam tindre l’ajuda de l’Etno de la Diputació de València, que va disposar d’un espai segur on depositar els objectes per a la restauració posterior.
La recuperació de la col·lecció era important perquè no era només perdre objectes, en molts casos únics, com per exemple el taulell de l’antic convent de Sant Joaquim; era perdre la memòria col·lectiva de la gent de Paiporta. És el nostre deure, com a institució pública, preservar aquests objectes, ja que són el llegat de les futures generacions, i més ara quan en moltes cases ha desaparegut tot, ja que són, en definitiva, els seus records més pròxims.
En tot aquest temps, el Museu no va tancar les portes i l’Ajuntament el va posar al servei de la ciutadania. Es va convertir en farmàcia improvisada i després en un espai de repartiment de material i maquinària de neteja per a totes les veïns i els veïns fins a la primera setmana de febrer.
Actualment s’està treballant, en la nostra sala temporal, per oferir activitats tant expositives com educatives adaptades a la nova situació. Paral·lelament, hem creat dos projectes vinculats a l’arxiu fotogràfic del Museu:
- 1. L’elaboració d’un Arxiu Dana: sol·licitem a la població les seues imatges, perquè quede constància del que ha succeït.
- 2. El Museu disposa d’un arxiu històric amb més de 6.000 fotografies que la gent ha anat aportant al llarg d’aquests anys. La nostra idea és retornar a la ciutadania el que ella generosament ens ha cedit, i per això les persones que hagen perdut fotos i que, prèviament, les van portar al Museu, si les sol·liciten en realitzarem una còpia en paper fotogràfic.
Hem de mencionar també la sala annexa del Museu. Paiporta ha comptat sempre amb un ampli teixit associatiu cultural, el qual s’està recuperant a poc a poc. La sala annexa sempre ha sigut un espai destinat a les associacions i ara, més que mai, amb més motiu. A mesura que els diferents grups que ja usaven la sala, i altres que no, han recuperat l’activitat, poden disposar d’aquest espai per a reunir-se, assajar, etc., a més de ser utilitzat per la comunitat educativa, per les ONG i tots aquells que amb finalitats culturals i socials la vulguen sol·licitar.
Amb totes aquestes iniciatives estem caminant, com hem dit al principi de l’article: per a tornar a ser la Paiporta que érem. La cultura, en definitiva, és l’herència social i tradicional que transmetem a les generacions futures i, per tant, és el nostre deure preservar-la.
Eva Sanz Gisbert, conservadora del Museu de la Rajoleria.
Revista Saó Núm.510, pàgs.31-34. Febrer 2025.
