La revista degana en valencià

Curació quàntica, ressonància quàntica biomagnètica i altres pseudociències

Moltes persones sostenen la idea que la ment, la consciència, pot curar el cos. Hi ha diferents  modalitats com la curació o la psicologia quàntiques, que asseguren fer-ho a través d’efectes de la física quàntica. Aquestes pseudoteràpies han fet que malalts greus abandonen els tractaments prescrits pels metges.

Eixes pseudociències intenten recolzar-se en el prestigi científic de la física quàntica i, a la vegada, en les dificultats de la visió quàntica del comportament de la matèria, més en concret, en interpretacions de les relacions d’indeterminació de Heisenberg i de la dualitat ona-partícula. Això no és un fet recent ja que, tan aviat com va aparèixer, alguns filòsofs i físics (com Heisenberg, Compton o Eddington) van fer un ús ideològic de la quàntica i van capitalitzar l’indeterminisme en defensa de les seves idees metafísiques (idealisme, lliure albir).

En el llibre El Tao de la Física (1975), Fritjof Capra va tractar d’establir relacions entre quàntica i budisme, però seues les idees han estat extrapolades per donar suport científic al “misticisme quàntic” i, després, a la curació quàntica. Aquesta va ser molt difosa per la pel·lícula de 2004 I tu què saps!? de l’empresa Escola Ramtha de la Il·luminació, dirigida per J. Z. Knight, que afirma que es comunica amb Ramtha, un atlant de 35.000 anys. Però el misticisme és un tema personal i, en canvi, la suposada curació és un perill per a la salut pública.

Durant la seua gènesi, la dificultat de comprensió dels conceptes quàntics i el fallit intent de  comparació amb les idees de la física clàssica va fer que s’atribuís la indeterminació a faltes de precisió dels instruments d’observació, cosa que és un error. Heisenberg afirmava, en l’experiment conceptual del microscopi de raigs gamma, que per veure un electró cal il·luminar-lo i en fer-ho se li comunica quantitat de moviment alterant el seu estat i modificant la seva posició. Segons això la indeterminació sembla indissociablement unida a l’observació. Aquesta proposició mostra com la relació d’indeterminació ha contribuït a aclarir el fet que el procés de mesura és una interacció que modifica allò que s’observa, pertorbació que també es verifica en física clàssica, però introdueix l’error d’unir indissociablement la indeterminació a la pròpia observació, induint així a pensar que quan no s’està observant, desapareixeria la indeterminació. S’oblida així que la indeterminació té un origen molt més profund que fa referència a la pròpia naturalesa de la matèria, al seu caràcter quàntic. En resum, no és l’observador el que provoca la indeterminació quan mesura sinó que aquesta naix de les interaccions del sistema amb l’entorn i una mesura és només una interacció controlada i reproduïble.

Per altra banda, l’estrany comportament d’objectes quàntics com els electrons, els fotons, etc., que de vegades es comporten com a ones i de vegades com a partícules (dualitat), aprofita a alguns per a dir que tot és energia (ones) i fer especulacions esotèriques de tota mena, però de la mateixa forma es podria dir que tot és matèria en moviment (partícules). Per altra banda,  com obtenir un o altre comportament depèn dels aparells que usem per mesurar, permet que altres, com el físic Eugene Wigner, afirmen que les propietats dels electrons depenen en certa mesura de les decisions conscients de l’observador i que, per tant, la ment o la consciència de l’observador afectava la matèria. Però la física quàntica no té res a veure amb la ment de l’observador i sí amb el fet que l’objecte quàntic interactue amb un aparell de mesura (o amb una molècula d’aire o un fotó de l’entorn).

La ressonància (bio)magnètica quàntica (vegeu fig. 1) és un altre frau, que utilitza per a legitimar-se no sols la quàntica sinó també la imatge per ressonància magnètica (IRM), tècnica no invasiva que utilitzen els metges per obtenir informació sobre l’estructura i composició del cos a analitzar (fig. 2), basada en el fenomen de la ressonància magnètica nuclear. Aquesta informació és processada per ordinadors i transformada en imatges de l’interior del cos que s’ha analitzat. En canvi, la primera no és més que un aparell, com un galvanòmetre, que es pren amb la mà i mesura la resistència de la pell (o en versions més sofisticades, com un casc semblant als d’electroencefalografia EEG), però si la mateixa persona que agafa l’aparell, canvia una sola resposta a les preguntes, com és el pes, edat, o gènere, que s’introdueixen a l’ordinador, aquest dona diferents resultats. Per acabar-ho d’adobar, en el VII Congrés Nacional d’Homeopatia, se presentaren vídeos de “La Física Quàntica explica la homeopatia”, però no se coneix cap propietat quàntica que puga sobreviure durant mesos o anys a temperatura ambient.

En realitat, aquestes pseudociències, com altres relacionades amb la salut, es basen en les necessitats de les persones malaltes i utilitzen conceptes i, fins i tot, aparells científics per enganyar-les i traure´n profit.

 

 

 

 

Fig. 1. Ressonància (bio)magnètica quàntica = Frau

 

 

 

 

 

 

Fig. 2. Imatge per ressonància magnètica (IRM)