La revista degana en valencià

‘Curts per la Igualtat’: deu anys reivindicant el paper de les dones

El que en el seu moment va nàixer sota el paraigua de l’Obra Social de la CAM, quan va començar l’Observatori de la Dona, ara s’ha convertit en un festival de referència que a més de visibilitzar el paper de la dona en la societat actual, serveix d’una gran eina didàctica. Ja fa deu anys que la idea inicial de Paqui Méndez de projectar pel·lícules i fer un debat posterior es va fer gran, convertint-se en una cita anual indiscutible.

L’objectiu de “Curts per la Igualtat” és incentivar els curtmetratges que aborden temàtiques socials relacionades amb la discriminació de la dona i la seua lluita per la igualtat efectiva i real. I ho aconsegueix. Els curts no només es queden a la pantalla, sinó que tracten de conscienciar la societat, i “van a parar a les escoles, a les associacions de dones, als ajuntaments… S’utilitzen com a suport. A més, els curts cauen molt bé, perquè duren cinc o sis minuts i donen peu a un debat posterior”, tal com explica Paqui Méndez, la directora del festival.

Una imatge val més que mil paraules. I en aquest cas, el festival no aposta  per històries contades per un expert, sinó pels curts que es fan per anar als Goya, de la gent que fa ficció i que treballa en l’audiovisual, que ha triat el tema de la discriminació de la dona. I, com no podia ser d’altra forma, també reivindica el paper de les dones en l’audiovisual, ja que “no estan en les mateixes condicions de partida que els homes”, tal com afirma Paqui Méndez. De fet, les xifres parlen per sí soles: cada cent pel·lícules que es fan a l’Estat, un 11 % estan fetes per dones, i normalment documental, i sovint no finançat amb ajudes públiques.

Hui la Filmoteca acull l’entrega de premis d’aquesta edició, que ha centrat la seua atenció en la invisibilitat de les dones en la història, dones esportistes als mitjans, dones oblidades però lliurades a cura dels altres o dones reduïdes a número a les presons. Però, no serà un acte de lliurament de guardons més, sinó una celebració pels deu anys de treball, lluita i dignificació. Per molts anys!