Dag Hammarskjöld

Dag Hammarskjöld fou un polític suec que va estar secretari general de les Nacions Unides del 7 d’abril de 1953 i el 18 de setembre de 1961, data aquesta última en la qual va morir, segons les versions oficials en un accident d’avió, la realitat, però, fou que, com s’ha demostrat recentment, l’avió que el conduïa a una cita va ser tirotejat per un avió flectat per mercenaris. Ara, la seua figura aquests dies ha estat rescatada per una pel·lícula que es pot veure a les nostres pantalles.

Aquest personatge es va enfrontar amb un problema de gran importància: la descolonització de les antigues potències colonials europees, cas per exemple de l’Índia, el Congo, Indoxina, Algèria, Angola, Cuba, Moçambic… La descolonització es produïa en unes circumstàncies marcades pels moviments independentistes, les rivalitats tribals, i els interessos de les potències, per mantenir els seus interessos econòmics i polítics, enmig de la denominada guerra freta entre els dos blocs, l’occidental i el Soviètic.

Doncs, en eixe context, el procés el Congo es manifestà amb la irrupció d’un moviment de signe d’esquerra antiimperialista al Congo, amb l’elecció democràtica d’un líder, Patrici Lumumba, com primer ministre, qui apostava per la nacionalització dels enormes recursos miners existents, en mans d’empreses belgues. Per tal de conservar el control dels recursos miners i empresarials belgues, les potències van recolzar un colp secessionista en una zona del país, Katanga, en la qual òbviament estaven les mines, amb un govern al seu gust presidit per Moisés Xombé.

Xombé armat amb mercenàries, pagats pel Govern Belga, i la complicitat de les grans potències occidentals, va massacrar a poblacions indígenes, generant el caos i la guerra civil. Hammerskjöld intentà, des de l’Assemblea general i els òrgans de l’ONU una eixida negociada. Dissortadament, Xombé rapta a Lumumba i l’assassinà.

Amb la creació d’una força militar de l’ONU, l’esmentat secretari de l’ONU, intentà evitar la secessió, i, precisament, quan viatjava a negociar amb Xombé, sense escolta perquè li la van denegar les potències occidentals, com ja ha dit, el seu avió fou abatut per les forces pagades pels colons.

Això, és, doncs allò que narra la pel·lícula que he vist, i m’ha servit per a recordar com vaig viure la notícia sobre l’assassinat de Lumumba. Eixe dia, darrer de les vacances de Nadal de la universitat, havíem acabat el treball d’impressió del primer número de la revista Diàleg. Teníem decidit fer el seu repartiment a totes les facultats, coincidint amb la reobertura del curs. En tant que director de la revista vaig convocar als companys i decidirem afegir a la revista un text sobre el qual acabàvem de saber, Lluís Aracil va redactar un breu article sota el títol “Rèquiem per Lumumba“, la nit la passarem afegint el nou text als exemplars, així, l’endemà entrarem a les facultats dient: “Companys ha eixit Diàleg”.