Urgim dimissió de Mazón, revisió d’urbanisme actual, renaturalització i eixample de rius i barrancs, restauració forestal de la conca, reducció transport motoritzat…
Moltes coses cal raonar encara sobre la DANA o gota freda del 29-O i tot allò relacionat amb ella. Per economia de temps i espai, comentem ací aquestes quatre qüestions fonamentals:
1. És inexcusable i impostergable la dimissió de Mazón i tot el seu equip per la ineptitud demostrada i per la responsabilitat directa en les 229 morts per no avisar a temps la ciutadania. Amb l’agreujant de la irresponsabilitat del president que se’n va anar de dinarot el dia que més plovia i més falta feia per a supervisar el dispositiu de vigilància i ajuda en l’emergència.
2. Els governs autonòmics i locals estan centrats ara en la reconstrucció i en l’alçament de noves motes, murs o encauaments per a contindre les aigües dels nostres rius en les pròximes DANES. Però no s’hauria de construir res almenys en les zones més inundables. I pocs incideixen en el fet que no n’hi ha prou amb intentar pal·liar els efectes de les DANES, que estan agreujant-se i seran cada volta més freqüents i més perillosos pel calfament del clima (I), cal posar remei.
3. Les grans obres, com fer-ne més encauaments o murs de contenció dels rius, encara que resulten molt apetitoses per als constructors i els polítics conservadors, no resoldran el problema; són preferibles la recuperació dels llits dels rius i barrancs i la renaturalització perquè càpiga i circule millor l’aigua. Per exemple, si el 29-O a Guadassuar arribaren uns 4.000 m³/s i aigües avall a Algemesí uns 1.500 m³/s, on va fer un desastre inundant-ho tot; si ara fan una mota o malecó eficient a Guadassuar per a contindre el pas de tanta aigua en una pròxima DANA pareguda, eixa aigua anirà més ràpidament cap a Algemesí, amb el qual en comptes de 1.500 m³/s poden arribar molts més… Què passaria aleshores en Algemesí?
4. A penes es parla de les causes del calfament climàtic i el consegüent augment dels fenòmens extrems, i menys encara de les solucions per a frenar-lo i recuperar l’equilibri tèrmic. Doncs els científics i nosaltres hem d’insistir en el fet que les temperatures pugen perquè pugen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i es cremen i desertifiquen els boscos, i el sector que més gasos emet és el transport motoritzat. Per tant, si volem reduir l’impacte de les ones de calor, sequeres, plogudes torrencials, inundacions catastròfiques i altres fenòmens climàtics extrems, haurem de repoblar amb espècies autòctones totes les muntanyes cremades i en vies de desertificació, i sobretot reduir el transport motoritzat, cosa difícil d’aconseguir amb una població i una economia addictes al cotxe, als viatges i a consumir productes importats de lluny… No obstant això, resulta urgent (II) i imprescindible aconseguir conscienciar i comprometre la població si volem evitar que la nostra terra es convertisca prompte en un desert (III).
I https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/dana-valencia-12-intensa-crisis-climatica.html
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

