Tens 0 productes a la teua cistella
El mes passat, fullejant Saó a la biblioteca del poble –no era Borriana, ni València, ni…–, la vista es va parar en un breu «En punta» que porta el títol de dalt (vos l’ampre). Deia així: «El conseller Rovira i el PP-Vox, amb la complicitat d’algun tècnic al capdavant de «Política Lingüística i Contraplanificació», acaba d’eliminar la Xarxa de Serveis Lingüístics Valencians que treballava per la normalització de la llengua als pobles i a les universitats. Era un desig que va tardar molt a arribar i que, en una conversa de bar, han convertit en cendra. Trencar-ho tot no és treballar».
Em va preocupar molt, de veritat. He investigat un poquet en la selva mediàtica, en els butlletins d’entitats que es miren el melic tot el dia i en la Internet en general; sembla que no ha sigut notícia. Ni un sol esment. Més preocupant encara, i la nostra desídia els farà més forts.
La Xarxa de Serveis Lingüístics Valencians es va parir amb dolor pel febrer de 2019 per mitjà del Decret 13/2019, amb l’objectiu de compartir bones pràctiques i interessos comuns en la creació de sinergies per avançar en la normalització lingüística en l’àmbit local i universitari. Un objectiu noble, lloable, necessari. Eren al capdavant de l’extinta Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme Rubén Trenzano i Nathalie Torres. Laxarxa.val facilitava des d’aleshores que les administracions que la integraven pogueren compartir eines i organitzar activitats i programes relacionats amb la normalització del valencià en els diferents àmbits d’ús social. He intentat parlar amb alguns tècnics municipals i, la veritat, no tenen ganes de parlar-ne per no plorar més. Ho faré jo per ells i elles, vist que no m’esguitaran les represàlies.
Doncs, bé: la Llei 6/2024, de 5 de desembre, de simplificació administrativa, se l’ha carregada. Sembla que els ximplets, per tal de simplificar, han de fer una llei òmnibus de 245 pàgines de Diari Oficial on tot cap i tot es barreja. La mateixa llei inclou unes quantes derogacions més de lleis, reglaments i decrets que sí que han tingut algun ressò, sobretot els que tenen a veure amb la simplificació dels informes d’impacte ambiental –ja es pot construir a la voreta de la platja, després de la dana…–, retallades en Serveis Socials, Inclusió i Drets Socials, eliminació de la racionalització en la despesa pública i requisits dels centres de primer cicle d’infantil. Això és un resum de grans temes, però hi ha més implicacions.
Tornem a la llengua, que s’acaba el paper. Han derogat aquell decret que tant va costar de parir i que retornava la il·lusió sobretot a les pobretes oficines municipals que breguen per calar en la societat i fer-se visibles. El Satànic contra el Botànic, que diuen en Twitter. I això per què? Molt senzill (i cite literalment): «Després de l’entrada en vigor de la xarxa no consta que s’haja aprovat cap pla d’actuació que coordine les diferents entitats, ni memòria que valore el funcionament, per la qual cosa es considera que la xarxa no està responent a la finalitat per a la qual es va crear. Així, es conclou que pot procedir-se a la seua supressió segons els criteris de simplificació administrativa d’eliminació d’estructures i òrgans que no aporten valor afegit a l’Administració». Literal literal. Una mentida sempre serà una mentida. Podeu consultar encara (no ho han eliminat!) com va anar la creació de la Xarxa en https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/laxarxa.val.
Aquesta gent –odiosa perquè odia la diversitat i la riquesa cultural– tenen un matxaca que ja estava en l’anterior govern del PP, quan no necessitaven nazis estridents i notoris perquè encara els tenien integrats. Vingué el Procés (2012-2017), després el Botànic, i veren que calia diversificar el negoci de les butaques amb caspa i patriotisme més ranci que Perico Chicote. Aquest matxaca, mestre d’escola sense més mèrits, és qui els fa d’amagat la faena bruta. Ja la feia abans de 2015 i, en abandonar a la força el despatx i el càrrec que s’havia blindat, va deixar unes quantes ponades a Campanar 32. La informació és de bona tinta. Ara, unflat i entregat en cos i ànima als inquisidors de la nostra cultura, no els defraudarà. Sempre et pots vendre per unes bones monedes si aguantes l’estiró i no t’importa que et miren amb ulls de killer els del ram.
Tornarem a l’època de les campanyetes simplistes, innòcues i enganyoses («Valencià? Clar que sí!», «En valencià, naturalment!») perquè són de mala raça. Han de justificar el sou, però aquests matalafers només saben desfer. Algú, cofoi en la butaqueta del despatx, es repeteix cada dia: «He tornat, i ara torne a manar jo del valencià! Ara passareu pel forat estret…». Tanque aquesta nota apressada mentre apure un herberet de la Mariola a la vostra mala salut. Els enemics del poble, a l’infern!
Revista Saó, número 510, pàg. 41. Febrer 2025.
