La revista degana en valencià

De ʽMatèria de Bretanyaʼ a ʽLa minyonia d’un infant oratʼ

21/10/2020

Quan vaig llegir per primera vegada Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, no vaig poder deixar de pensar en La minyonia d’un infant orat, de Llorenç Riber. Són dues obres que tracten el mateix: la infantesa dels autors i la seva entrada en la vida adulta, tot i que, com no podia ser d’altra manera, les dues obres presenten diferències importants.

Per començar, Carmelina Sánchez-Cutillas ambienta la seva obra a Altea durant la seva infantesa, als anys 30 del segle passat; Llorenç Riber, en canvi, l’ambienta en les dues darreres dècades del segle XIX i al poble que ens ha vist néixer als dos: Campanet, a Mallorca.

A més d’aquests dos fets tan evidents, la mirada dels dos autors sobre l’espai i la seva gent és molt diferent. Sánchez-Cutillas té una mirada molt més social, observadora i analítica, mentre que Riber és molt més personalista, en el sentit que ell és el protagonista dels diferents episodis, tot i que també hi pugui haver referències més generals en Riber i n’hi ha de més personals a Matèria de Bretanya. En aquestes dues mirades, també hi podem notar que les descripcions de Riber són més bucòliques; en canvi, en Sánchez-Cutillas hi ha una major denúncia social, una major implicació ideològica de l’autora.

Riber, a través dels quinze capítols de La minyonia d’un infant orat ens conta amb moltes referències llatines la seva infantesa i l’entrada a la ciutat dels llibres, és a dir, la pèrdua de l’oradura. Nascut el 1881 a Campanet, un bell poble al peu de la serra de Tramuntana, era el fill major d’un matrimoni jove i pobre que vivia a la placeta del Rector Tamorer, a veïnat del convent de les monges agustines i ben davant de l’església parroquial, de la qual Riber fou rector. Riber arribà al món al poble que té un nom «alegre i festós com el so argentí d’una campaneta» i explica al llarg de l’obra diferents aspectes de la vida quotidiana al poble, com el treball de l’avi, paleta a Selva, un poble a prop de Campanet, on anava cada dilluns i en tornava a peu cada dissabte, o l’escola i els jocs infantils, àmbit en què hi ha moltes semblances amb Matèria de Bretanya tot i els quaranta anys que separen les infanteses dels dos autors.

Pel que fa a l’escola, l’autora valenciana hi va per a aprendre millor el català mitjançant el contacte amb els companys; en el cas de Riber, la qüestió idiomàtica no surt de manera tan explícita, però sí que hi ha una crítica a la pedagogia escolar. Ens diu Riber que «quantes i quantes són les coses que he hagut de desaprendre de les apreses en les fulles mortes! I en canvi, quantes coses dec a l’ensenyança de les fulles vives!». Carmelina Sánchez-Cutillas ens diu, si fa no fa, el mateix: «el contacte diari amb aquell món fabulós [el de la natura] era com passar un per un tots els fulls del llibre de la vida».

En el cas dels jocs, també trobam similituds, sobretot en els jocs masculins. En el cas de La minyonia d’un infant orat, el passatge més conegut és el de l’eixam, una joia immensa perquè Riber el presenta com un combat entre l’home i la bèstia, però no un combat qualsevol, sinó un que està a l’altura de les grans guerres de la història de la humanitat:

«Ara em plau de contar-vos en quina manera, dins la glòria del cap-al-tard del mes de maig, va arribar a la plaça un inexpert i jove eixam. Una brunzidissa alta i persistent ens féu alçar el cap; i tots els minyons deixàrem el joc per la visió. Petita i daurada, glorificada pel sol ponent, com un nuvolet d’or o com una flama sonora, arribava, atapeïda i densa, una legió d’abelles noves; arribava en so de pau i desarmada, arribava joiosament amb l’agulló escondit. He dit que era inexpert, perquè poc sabien on anaven les nobles bestioles pacífiques: els esperaven jornades de lluita heroica, tota una Ilíada i un setge, com el de Troia, havia de consumar un cicle heroic.»

Les tropes campaneteres posaren setge a l’invasor i s’enfrontaren en desigual combat de pedra i agulló. La batalla durà dies i cap dels dos exèrcits es donava per vençut tot i les baixes, perquè hi hagué baixes, com la de Llorenç Riber, qui ens diu que «era abocat a la lluita, amb més entusiasme que cautela, amb els dos flancs descoberts. Per un petit badall entre els faldars de la camisa i els calçons guaitava una mica d’aquella carn groga dels infants camperols. (…) Quan ja feia bona estona que m’era retirat de la lluita, vaig sentir-me, ai, dolor! una tremenda punyalada al ventre».

Quan va créixer, Riber es convertí en «Blavet de Lluc», és a dir, en membre del cor infantil del santuari de Lluc, un dels més importants de l’illa. Allà quedà internat i accedí a la ciutat dels llibres, és a dir, a la cultura, cap a la saviesa i la civilització. Com ell explica en el darrer capítol de l’obra, tres obres el trasbalsaren: els Salms de David, les Converses tusculanes de Ciceró i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, que llegí quan tenia uns deu, dotze i desset anys, respectivament. Explica Riber que «hi ha llibres que passen per damunt l’ànima com la carícia errant d’un aroma i la deixen embaumada per a sempre. I n’hi ha d’altres que l’esqueixen i la fecunden; fan allò que fa l’arada: obren una ferida cruenta, i dins la ferida cruenta hi deixen l’estremiment vital d’una llavor». Aquestes tres obres provocaren això al nostre autor, tres obres que com bé explica ell marcaren tota la seva vida, ja que es dedicà a la religió, als clàssics i a les lletres catalanes.

Aquest final és similar al de Matèria de Bretanya, en el qual una Carmelina Sánchez-Cutillas ja adolescent gaudeix d’escoltar les històries i les converses del seu avi, un home de cultura que rep visites de personatges cultes, un dels quals li dona uns llibres relligats de pergamí i diu: «tan xicoteta i acabe de deixar entre les seues mans tota la matèria de Bretanya», l’entrada al món de les lletres, de la saviesa, de la cultura.

Sigui com sigui, amb semblances i diferències, Matèria de Bretanya i La minyonia d’un infant orat són dues novel·les autobiogràfiques de gran nivell que mereixen ser considerades i tractades com el que són: dues grans obres de la literatura catalana.

PS: La ruta literària de La minyonia d’un infant orat per Campanet està disponible a wowmallorca.com.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top