La revista degana en valencià

De convencions i congressos

09/12/2021

La ciutat de València està de moda, pel que sembla. El descens del nombre de persones contagiades pel virus, l’eliminació de les restriccions, la tornada del públic als espais esportius, els botellots dels més joves, l’arribada de grans vaixells carregats de senyors i senyores disposats de gastar-se uns quants euros a les botigues del carrer de Colom o amb un gelat a la plaça de la Mare de Déu…, tot ajuda a aquesta moda. Però no ens enganyem.

El cap i casal ha estat de moda perquè ha reunit el major nombre de persones amb altíssimes responsabilitats polítiques de tot l’Estat per a celebrar la convenció in itinere del Partit Popular amb cloenda a la plaça de bous, com en temps passats; i el Congrés Federal del PSOE, congrés que algú que hi ha estat l’ha qualificat més d’un portaventura polític que d’un congrés com els d’abans.

I aquestes dues iniciatives deuen haver anat molt bé per a augmentar les places ocupades als hotels de la capital, però cal pensar si han servit per a alguna cosa més. Hem de veure si afectaran els habitants del País Valencià més enllà d’haver estat en dos o tres telediaris de les cadenes de televisió estatals i autonòmiques.

Les dues realitats, tan iguals i tan diferents, al final han perseguit el mateix objectiu: la dreta volia fer una mena de carta de presentació del senyor Casado per a arribar directament a la Moncloa, i, també, que el personal seu anara veient la cara al senyor Mazón, que pretén arribar al Palau de la Generalitat. El PSOE, a més de recordar que no queda herba socialista més enllà dels jardins que dirigeix amb mà de ferro Pedro Sánchez, ha estat també una pujada als altars, o si més no a una capella més digna, del Molt Honorable Ximo Puig, sempre discret i que va sumant realitats i coincidències que li permetran ser entronitzat a Benidorm com a emperador plenipotenciari del socialisme que representa el PSPV, i no necessitarà ni abalistes, si és que encara en queden.

Han passat «les pompes i les circumstàncies» i ara haurem de continuar pendents de l’evolució de la pandèmia i de les possibles variants noves –esperem que no. I tornarem a demanar més inversió del govern de l’Estat per a aquest país tan maltractat per uns i pels altres. I esperarem la fumata bianca entre Vicent Soler i Mónica Oltra, sense oblidar Podemos; i continuarem demanant la reciprocitat entre els mitjans públics del nostre àmbit lingüístic; i continuarem exigint el canvi del model de finançament, i que la ciutat de Madrid no siga un forat negre que es traga els recursos que li pertoquen i els que no.

I, segons com vinguen tots els processos, haurem de fer una carta més llarga, o no, als Reis d’Orient, que deuen estar ja omplint els seus contenidors per a repartir regals i  il·lusions. Sabem que, si més no, aquests tres reis els tenim. Mentrimentres, in itinere, esperem anar aconseguint més coses de les nostres autoritats, les d’ací i les d’allà.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top