Tens 0 productes a la teua cistella
Al poble gal estan de revolució, com diu la vinyeta de Paco Bancal, però aquesta vegada no hi ha cap poció màgica pel mig. Tot va començar a mitjan setembre al liceu Saint-Exupéry de Créteil, als afores de París, amb el bloqueig d’un centre on faltaven professors, per a demanar docents, classes menys plenes i edificis on es poguera estudiar.
En una setmana, el 29 de setembre ja es comptaven 410 accions als liceus de tot el país. El 2 d’octubre, segons el ministeri de l’Interior, el moviment afectava 1.027 liceus de uns 3.700, amb més de 400 tancats. Les queixes són molt concretes. Amnistia Internacional recull una aula a 39 graus amb un ventilador per a 37 alumnes. El 6 d’octubre, el ministeri va comptar 256.000 manifestants a tot el país. Els organitzadors en van donar una xifra molt superior.
La resposta del Govern va ser, sobretot, policial: més de 5.000 persones detingudes entre el 21 de setembre i el 2 d’octubre, segons dades del mateix ministeri.
Després es van sumar els adults. El 17 d’octubre, en una jornada contra la vida cara, el ministeri de l’Interior va comptar 550.000 manifestants, 110.000 d’ells a París, mentre que els organitzadors, la CGT entre ells, parlaven de 800.000. A Tolosa en van ser 32.000 segons la prefectura, i a Metz uns 5.200. Als cortejos hi havia alumnat, estudiants, famílies i persones majors, amb banderes de la CGT, Sud i la FSU.
La jornada va deixar també imatges de violència. El ministre Laurent Nuñez va parlar d’unes 400 detencions i 60 ferits entre les forces de seguretat. L’ajuntament de Limoges va quedar destruït pel foc. A Saint-Étienne, un manifestant de 17 anys va perdre una mà. Les cremes i els enfrontaments són una part del balanç, però no expliquen per què mig milió de persones va eixir al carrer.
Fora de França, a Itàlia els alumnes es van mobilitzar des del 5 d’octubre sota el lema “Facciamo come in Francia”, i la nit del 17 al 18 hi va haver 200 detencions a Milà. A Bèlgica, l’eco va arribar a Lieja l’1 d’octubre. També han sorgit protestes a Alemanya i Grècia, algunes reivindicant l’exemple francés. No és una revolta europea coordinada, perquè les causes canvien d’un país a un altre. A Bèlgica, per exemple, la queixa és una reforma de les taxes de matrícula. Però tots els moviments parteixen del mateix punt, que és la sensació de no arribar a la vida que els havien promès.
A les peticions inicials s’han afegit altres. El portaveu de Lycéens! va demanar al ministre, el 15 d’octubre, que Parcoursup deixe d’incloure el liceu d’origen als expedients. El problema ja no és només que falten professors. També es qüestiona que el centre on has estudiat condicione el teu futur.
Maulet, davant la revolta, potser encara es pregunta què passa. La pregunta que queda és si el Govern francés ha entés que, quan uns xiquets bloquegen un institut, ho fan perquè se’ls ha acabat la paciència. Per ara, la resposta ha sigut la policia.
