La revista degana en valencià

Vergonya, cavallers, vergonya. De Jaume I al Bigotes

La vergonya, seguint el diccionari, és “deshonor humiliant, cosa que deshonra”, “Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda”. I jo, aquest cap de setmana he tingut molta vergonya, molta vergonya per ells després d’escoltar novament aquella gravació en la qual s’escolta a Paco Camps, fer una mena de declaració d’amor  a Álvaro Pérez “el bigotes”.  Sembla que allò “de amiguitos del alma” no ha durat molts anys perquè el senyor Álvaro ha començat a cantar, a dir coses. I per a altre moment deixarem si la justícia pot o no actuar contra Paco Camps perquè ja han prescrit els teòrics delictes.

Caure la cara de vergonya és també una expressió molt valenciana, molt nostra. I a mi em cau la cara de vergonya en veure com aquestes persones i el seu partit polític, s’havien convertit en una màquina d’arreplegada d’almoines de totes les empreses, en una rentadora de diners negres que els feien blancs, en una estructura per què els pagaren les seues campanyes.

Però també em cau la cara de vergonya en veure que eixe mateix partit continua governant i ací no passa massa cosa, en escoltar que la “corrupció” és el passat, que els d’ara estan més nets que una patena. Realment crec que ells no tenen vergonya. I crec també que mai no recuperarem ni un 3 per cent de tot el que ens han robat. En moltes ocasions pense què hauria de passar perquè alguns d’aquests personatges demanaren perdó, dimitira algú, no sé…, eixes coses que passen als països “normals”.

Tinc també vergonya de la justícia, que sembla cega però sols amb algunes persones. Com és possible que ningú no investigara, com és possible que els comptes del partit polític s’aprovaren per tots els tribunals corresponents. Com és possible???

I tinc també vergonya en veure com s’esmunyen de la justícia aquests personatges com el senyor Camps, amb eixa careta de no haver trencat un plat en tota la seua vida i a més anar de víctima per la vida, i amb privilegis injustificables per haver estat president de la Generalitat –i si cal canviar la llei per a llevar-li’ls, que  ho facen i ho facen ja-.  Camps no toca terra? Levita? Però no puc oblidar-me’n  d’un altre: recorden vostés al senyor Zaplana? Malalt o no, com és possible que a un país democràtic, amb separació de poder i totes eixes coses, aquest senyor continue sense tindre ni una sentència condemnatòria?

Diuen que a la batalla de Portopí, es va escoltar el crit de Jaume I quan el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: “vergonya, cavallers, vergonya” , un crit exigint dignitat, que és el que hem de fer nosaltres: demanar, exigir vergonya.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top