De la brossa a la taula: la revolució dels envasos alimentaris

Què passaria si la palla d’arròs o els residus de la producció de vi pogueren convertir-se en envasos capaços d’allargar la vida dels aliments?

Al grup de Biopolímers de l’Institut Universitari d’Enginyeria d’Aliments-FoodUPV  de la Universitat Politècnica de València aprofitem tots aquests subproductes i molt més per fabricar materials d’envasament biodegradables. I no només això, sinó també “actius”, és a dir, capaços de protegir millor els aliments alliberant compostos naturals antioxidants i antimicrobians. Una alternativa molt prometedora en un moment en què Europa intenta reduir l’ús de plàstics convencionals i combatre el creixent problema del desaprofitament alimentari. En aquest sentit, la Unió Europea s’ha compromès a reduir a la meitat les pèrdues d’aliments entre el comerç minorista i els consumidors abans de 2030.

Tot el que tirem a casa

A Europa generem 59,2 milions de tones de residus alimentaris a l’any, el que suposa 132 kg per habitant, amb les llars com a principal font de desaprofitament. Tot i la millora recent en les xifres, Espanya va desaprofitar 1 125 milions de quilos o litres d’aliments el 2024. El malbaratament per persona va ser de 24 kg/any.

L’impacte d’aquest problema no és només econòmic o social; és també mediambiental. Els residus alimentaris que acaben als abocadors representen entre el 8 % i el 10 % de les emissions totals dels sistemes agroalimentaris del món. La contribució a l’escalfament del planeta no és gens menor.

A més, a la Unió Europea només el 26 % dels residus alimentaris es recull de manera efectiva. Això complica la seua valorització i incrementa les emissions de metà associades a la descomposició en abocadors.

Solucions per allargar la vida dels aliments

Aquesta situació crea una paradoxa: mentre milions de tones d’aliments es perden o es desaprofiten, la indústria agroalimentària busca solucions sostenibles per conservar-los millor i evitar que arriben al punt de no ser consumibles. En aquest context, el desenvolupament de tecnologies que allarguen la vida útil dels aliments i, alhora, donen una segona vida als residus és més necessari que mai.

Molts subproductes del camp i de la indústria alimentària amaguen un gran potencial. Residus tan abundants com la palla d’arròs, les restes de la poda dels cítrics, la rapa de raïm de vinificació, les pells i corfes d’ametla, les pells de creïlla i de plàtan, els sobrants de la producció d’orxata de xufa o el bagàs de cervesa contenen components bioactius.

A més a més, tenen capacitat antioxidant i antimicrobiana, així com fibres de cel·lulosa i lignina. Convertir aquest material considerat com “de rebuig” en material per a fer envasos biodegradables “actius” obri la porta a conservar durant més temps i en millors condicions aliments sensibles: carns fresques, olis insaturats o productes mínimament processats. I els avantatges van més enllà, perquè al mateix temps es redueixen les pèrdues al llarg de la cadena i el malbaratament alimentari.

La clau està en l’aigua

La clau tecnològica per a aconseguir donar valor a aquests residus està en l’ús de mètodes respectuosos amb el medi ambient, com l’extracció amb aigua subcrítica. Així, a alta temperatura i pressió, l’aigua adquireix propietats que permeten dissoldre compostos d’alt valor —com els polifenols— I prescindir de dissolvents orgànics contaminants.

Amb aquest mètode, s’han obtingut a partir de la palla d’arròs fraccions enriquides en cel·lulosa que poden servir com a ingredient per a l’obtenció de bioplàstics mitjançant processos biotecnològics.

A més, les fibres cel·lulòsiques, quan s’incorporen en mescles amb biopolímers, poden millorar la resistència mecànica i la barrera a l’oxigen i al vapor d’aigua dels materials. També es redueixen els costos de producció. En paral·lel, el procés d’extracció amb aigua subcrítica de la palla d’arròs permet obtindre extractes amb alt rendiment i riquesa en fenols. Aquestos extractes mostren una activitat antioxidant molt alta, comparable a antioxidants com la vitamina C. També tenen activitat antibacteriana davant els microorganismes que deterioren els aliments.

Productes reals: més vida, menys cost

La conversió de totes aquestes innovacions en materials reals ja està en marxa. Ja s’han obtingut films compostables basats en midó termoplàstic (TPS) i polièsters i pols de pell de plàtan que estàn sent optimitzats a nivell semi-industrial. Films i laminats compostables de biopolímers com el àcid polilàctic (PLA) i el TPS amb extractes actius de palla d’arròs i fibres de cel·lulosa han demostrat que retarden el deteriorament microbià i inhibeixen l’oxidació en filets de porc refrigerats. Aquestos envasos també redueixen l’oxidació en l’oli de gira-sol. En termes pràctics, això significa més dies de vida útil i menys desaprofitament tant a la llar com a la distribució.

A més, la incorporació de components procedents de residus pot abaixar el cost dels envasos compostables —encara prou elevat per la limitada disponibilitat de biopolímers—. Les propietats també es poden modular, perquè s’adapten a aliments amb necessitats de conservació diverses.

En definitiva, transformar residus locals d’escàs valor en envasos actius i biodegradables permet tancar el cercle: es redueix l’impacte ambiental dels subproductes, es millora la seguretat i la durabilitat dels aliments i s’avança cap a una economia circular. Els beneficiaris?: El productor, la indústria i el consumidor. La pregunta ja no és si aquesta tecnologia és viable, sinó com accelerar-ne l’escala i la transferència perquè els envasos actius biodegradables arriben a lineals i cuines el més prompte possible.

Podeu llegir l’article complet a: https://theconversation.com/de-la-brossa-a-la-taula-la-revolucio-dels-envasos-alimentaris-273828