Tens 0 productes a la teua cistella
Borriana – 26 de juliol de 2026
Un estiu tranquil a la Serra d’Espadà es pot transformar en qüestió de minuts en una jornada d’angoixa i evacuacions d’urgència. És el que ha viscut en primera persona Glòria, una veïna que passa les vacances d’estiu a l’Alcúdia de Veo, junt amb el seu marit i els seus fills, i que ha esdevingut testimoni directe del desallotjament del municipi a causa de l’incendi forestal declarat ahir a la Vall d’Uixó.
La vesprada del 25 de juliol transcorria amb aparent normalitat al poble, tot i que l’amenaça ja es feia visible a l’horitzó. Cap a les 18:30 hores, des de la mateixa plaça del Cantó de l’Alcúdia de Veo, s’esguardava perfectament una densa columna de fum que s’alçava per darrere de les muntanyes en direcció est, i que delatava l’avanç de les flames des de la Vall d’Uixó. El foc, però, estava lluny i res no feia presagiar la rapidesa amb què s’activarien els protocols d’emergència.
Una evacuació a pressa i sense temps per a eixugar-se
El gir dels esdeveniments va ser fulminant a les 20:00 hores, quan l’alcalde de la localitat, Mariano Molina, va cridar un ban d’urgència per la megafonia municipal per a anunciar que tot el poble s’havia d’evacuar immediatament. La notícia va agafar Glòria i els seus fills a la piscina municipal. Sense temps ni tan sols per a eixugar-se, Glòria i els xiquets van haver d’eixir corrents de l’aigua, enrotllats únicament amb les tovalles, per a dirigir-se ben de pressa cap a casa i preparar la fugida.
Paral·lelament, efectius de la Guàrdia Civil es van desplegar a la plaça del Cantó per a coordinar la ruta d’eixida del veïnat i assegurar-se que cap vehicle agafara la direcció cap a Aín. A penes mitja hora després, cap a les 20:33 hores, Glòria i la seua família ja estaven dalt del cotxe. En eixe breu lapse de temps només van tindre opció d’aplegar a casa, mudar-se la roba de bany per roba eixuta i agafar les més indispensables: la documentació, la farmaciola de viatge, l’ordinador per a poder treballar, algun objecte de valor i una mica de menjar bàsic (tres vienes de pa, formatge tendre, unes quantes tallades de pernil i fruita).
L’exemplaritat d’un poble davant la tensió
Malgrat la precipitació de la situació, Glòria remarca l’actitud cívica i exemplar de tots els veïns de l’Alcúdia de Veo, que van actuar en tot moment amb una calma admirable, sense escarafalls ni moments de pànic, evitant fer sonar els clàxons o fer accelerades brusques i respectant-se els uns als altres. Un respecte que es va fer especialment evident amb la gent gran del poble, que va estar perfectament atesa en tot moment. Els familiars es van encarregar de replegar els majors i, aquells que no disposaven de vehicle propi o d’ajuda familiar directa, van ser evacuats cap a Onda mitjançant el servei de taxi rural.
El missatge enviat als telèfons mòbils des d’Emergències ordenava el desallotjament de l’Alcúdia de Veo per la carretera CV-223 en direcció a Onda. Quan la comitiva de cotxes començava la marxa, es van sumar els veïns del municipi d’Aín, que també tenien ordre d’evacuació per la mateixa via. Poc abans d’aplegar a la localitat de Tales, la caravana de vehicles va quedar completament estancada en un embús de vora 45 minuts, ja que en la redona d’accés a Tales es van trobar amb el tropell dels veïns de Suera, que davallaven evacuats per la carretera CV-205.
Civisme a la carretera i jocs per a mantindre la calma
Eixe col·lapse viari no va alterar el comportament exemplar dels afectats. Glòria destaca que «no vaig testimoniar cap avançament imprudent ni vaig sentir cap clàxon sonar de manera desesperada; tot el món va mantindre la disciplina i va respectar estrictament el lloc que li havia tocat en la cua de desallotjament». Dins dels vehicles, el clima d’incertesa era palpable, accentuat per les contínues alertes mòbils que anaven notificant successivament el confinament o l’evacuació d’altres pobles de la contornada, com Aiòder, Fonts d’Aiòder i Vilamalur.
La gravetat de l’emergència era evident a la carretera, on pel carril esquerre no paraven de pujar i baixar vehicles de la Guàrdia Civil amb els llums d’emergència i les sirenes enceses, com també una ambulància que va passar a gran velocitat i que va generar un moment d’incertesa entre la gent. «Si en una situació de normalitat una ambulància amb la sirena en marxa corrents a tota paleta ja t’aborrona, en una circumstància com la d’ahir, estancats en un embús fugint del fum i del foc, t’atriboles. Encara no sabem per què corria tant eixa ambulància ni a on anava», comenta el nostre testimoni.
En passar la redona de Tales, el trànsit anava lent, però fluid. Ja era el capvespre i els dos municipis evacuats que travessà la família, Tales i Artesa, semblaven pobles fantasma. «On unes quantes hores arrere hi havia cridadissa i gatzara, ara hi ha silenci i desolació», ressalta Glòria, ja que en eixes dues localitats celebraven la setmana de festes.
De nit, des de l’autovia de la Plana (CV-10), les flames de l’incendi eren visibles a la línia de les muntanyes de Betxí, mostrant la magnitud del foc.
Malgrat eixe entorn de gran tensió, els fills de Glòria van aconseguir mantindre la calma gràcies al recurs de la paraula i la imaginació. Per tal d’evitar el neguit i entretenir els menors —a qui els pares mai no han donat un telèfon mòbil per a distraure’ls—, la família va passar l’espera de l’embús jugant als jocs tradicionals de Ma tia carabassera i al Veig, veig. Entre frases com «Ma tia carabassera té un pati amb una carabassera que fa 5 carabasses…» o encertant paraules que començaven per la R de ribàs o la S de soca, la família va aconseguir transformar un desallotjament d’emergència en una lliçó de fortalesa, civisme i unió familiar enmig de la tragèdia de l’incendi a la Serra d’Espadà.
La Guàrdia Civil, clau en la coordinació i seguretat en el desallotjament
A més del comportament exemplar de la ciutadania, Glòria vol destacar de manera especial la tasca impecable de les forces de seguretat durant tota la jornada d’emergència. Els agents de la Guàrdia Civil van desplegar un operatiu eficaç i perfectament coordinat des del primer moment per a guiar el trànsit cap a les rutes més segures. «La Guàrdia Civil va controlar el trànsit en tot el recorregut, des de l’Alcúdia de Veo a Onda. En cada redona i encreuament de camins, els agents ens indicaven per on calia anar. En la vida he presenciat un desplegament policial tan gran».
