Tens 0 productes a la teua cistella
Els passats 22 i 23 d’abril, coincidint amb l’esperit literari de la setmana del llibre, l’Espai Cultural de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València es va constituir com un espai de confluència per al debat acadèmic i la transferència d’experiències personals al voltant de la producció cultural emergent. Sota el títol “La publicació d’obres i la creació de projectes culturals dels estudiants de la UV”, aquestes jornades van oferir un punt de trobada i connexió necessari i, sobretot, pràctic per als joves que busquen obrir-se camí en el complex teixit cultural actual, bé amb projectes individuals, bé amb col·lectius gestionats pels propis alumnes en el si de la comunitat universitària.
Les jornades foren organitzades per Carla Pérez Frías, Vega Antón i Bell Morón, tres alumnes del màster en Estudis Hispànics Avançats, en el marc de l’Aula de Poesia de la UV com a part del programa Cultura als Campus i la X Setmana Cultural de la facultat. L’objectiu fonamental de les sessions fou analitzar les dinàmiques de producció, edició i difusió de la producció literària i cultural generada per l’estudiantat, així com avaluar el paper de la institució universitària com a node d’incubació de projectes culturals contemporanis. Els dos dies es van organitzar al voltant de quatre parts.
22 d’abril. “Trajectòries d’una obra publicada. Experiències d’antics alumnes vinculades a la publicació de llibres en el panorama actual: narrativa, teatre i poesia”.
Després de la inauguració de les jornades per la coordinadora de l’Aula de Poesia Xelo Candel Vila i la vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques inclusives i Sostenibilitat Rosa Álvarez Sellers, la primera sessió va pivotar al voltant de la desmitificació de les estructures de la praxi editorial i la descodificació de les estructures de poder que operen en el camp literari actual. Al llarg de la jornada es van succeir tres taules rodones orientades a examinar les barreres d’entrada sistèmiques amb què s’enfronten els autors novells.
Bloc de Narrativa
Anna Climente (Ana C. Kigal) va abordar la reconfiguració de la figura de l’autor en l’era digital, analitzant com les xarxes socials permeten una «escriptura en comunitat» que trenca l’aïllament tradicional del creador.
En la seua intervenció, Lorena Alario va examinar la continuïtat orgànica entre la fase creativa i la fase laboral, definint l’escriptura i l’edició com dos estadis indissociables d’un mateix procés professional.
Bloc de Teatre
Tiago P. Barrachina va teoritzar sobre la producció dramatúrgica des de la perifèria de les estructures consolidades, prenent com a cas la companyia Orfe Teatre que va fundar ell mateix, durant el seu quart any de carrera, per explicar com es configura la representació d’obres d’autoria pròpia en el panorama teatral actual.
Per altra banda, Juan Salvador Sánchez Simó analitzà la transició funcional de l’actor cap a la direcció escènica, utilitzant la seua experiència i participació en el col·lectiu Improvisional, grup de teatre per il·lustrar aquestes dinàmiques internes dels grups de teatre emergents en el context universitari.
Bloc de Poesia
Paula Suárez va realitzar una diagnosi del camp poètic actual, qüestionant els criteris de publicació i les estructures que regeixen el circuit líric contemporani. Tot allò des de la posició de cofundadora de l’associació Generación del 21, que organitza actes interculturals en Las Palmas de Gran Canaria.
Estela Esteve va explorar la funció social de l’art en contextos de crisi, proposant una anàlisi de la «literatura de pandèmia» com a refugi ontològic i necessitat vital arran de la publicació del seu poemari Philantia (2021).
La comunicació d’Estefanía Alba es va centrar en l’estudi de la precocitat creativa, analitzant les característiques i la recepció de la producció poètica en les etapes primerenques de la trajectòria vital.
Després de la pausa pel cafè, la sessió del matí va acabar amb una conferència d’Alexia M. Úbeda Martínez, moderada per Vega Antón, en la que va oferir una visió pragmàtica sobre la internacionalització de l’autor i la figura de l’assessoria literària com a eina estratègica per a la projecció pública de l’obra en l’estranger.
La vesprada de dijous es va reprendre amb la presentació de la segona línia de debat. Sota el títol “Els fruits de la filologia”, es van exposar diversos projectes nascuts directament del Grau en Estudis Hispànics, en una sessió moderada per Carla Pérez Frías.
El primer projecte exposat va ser Poesia90, presentat per Beatriz Marrodán. Es tracta d’un espai de generació i visibilitat per als poetes nascuts en la dècada dels 90, tot allò gestionat pels propis joves, molts d’ells exalumnes de la facultat.
El col·lectiu de teatre amateur Improvisional, grup de teatre va ser presentar per Juan Salvador Sánchez Simó i Gabriel Martínez Sevilla. Ells dos van exposar el model de gestió d’un col·lectiu de teatre nascut com a espai de llibertat creativa, en el qual són els propis alumnes els que gestionen la totalitat dels processos administratius que dues representacions al llarg del curs comporten.
Finalment, Marc Caballer va defensar la importància de la creació de revistes especialitzades com Val/15, per a fomentar i consolidar la lírica en valencià entre les noves generacions. Aquesta revista està dedicada a la difusió i la promoció de la poesia consolidada i emergent en valencià mitjançant la publicació anual de tres poemes de 15 poetes de diferents edats.
Lectura de poemes
La jornada va finalitzar amb una lectura polifònica on diversos autors van posar en pràctica la transferència directa de la seua obra al públic, clausurant així el cicle de reflexió teòrica amb l’acte primigeni de la paraula. Els participants foren Paula Suárez, Carles Márquez Molins, Martina Gil, Estela Esteve, Teresa Guerrero, Aina Torres Latorre, Beatriz Marrodán, Marc Caballer i Carla Pérez Frías.
En darrera instància, les jornades celebrades els passats 22 i 23 d’abril van complir amb el doble propòsit d’oferir formació tècnica per veus que es situen a l’interior del sector i, simultàniament, teoritzar sobre les noves lògiques d’agència i autogestió cultural en l’àmbit universitari. A més, l’exposició d’aquests projectes nascuts a la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació consolida la hipòtesi que la institució acadèmica opera com un node indispensable per a la producció intel·lectual independent. Tanmateix, més enllà dels indicadors d’èxit de la convocatòria i de la transferència de coneixements, el que va bategar en l’Espai Cultural fou la constatació de que la literatura als campus de la Universitat de València es manté com un foc viu en mans d’una nova generació de creadors.
Aquesta cita acadèmica ha demostrat que l’audàcia de la paraula jove no s’empara en l’espera passiva dels vells circuits editorials, sinó que assumeix amb rigor i passió la responsabilitat de fer-se present a la nova arquitectura del teixit literari i cultural actual.
