Tens 0 productes a la teua cistella
01/04/2020
El Covid-19 és un virus zoonòtic que s’allotjava en animals i va infectar als humans en el mercat d’animals vius de Wuhan (Xina) durant el mes de desembre. Al gener es va propagar exponencialment per aquella gran ciutat i la província, afectant sobretot a les persones majors i els malalts. Les autoritats tardaren en reaccionar i el 22 de gener prengueren mesures dràstiques com posar en quarantena a la població, desplaçar milers de metges voluntaris al focus i alçar hospitals nous en temps rècord. Així aconseguiren frenar, reduir i cap a finals de febrer limitar l’epidèmia a un goteig de casos.
Aleshores el virus s’havia estès per tot el món i l’11 de març l’OMS va declarar oficialment la pandèmia. Avui, 31 de març, el Covid-19 arriba ja a més de 150 països, amb 784.000 afectats, 38.000 morts i 159.000 curats. Tot açò en 3 mesos. I els investigadors treballen contra rellotge per a obtenir una vacuna i antivirals.
A Espanya tenim ja uns 94.000 infectats, 8.000 morts y 19.000 curats, però comencen a estabilitzar-se el nombre de casos nous i morts diaris1, de manera que podríem arribar al pic (màxim) cap al dilluns 6 d’abril. L’epicentre va ser Madrid, que acumula 28.000 casos, però el govern no es va atrevir a posar en quarantena la capital, ni a declarar l’estat d’alarma fins al 15-M, i molts ciutadans viatjaren en massa a la serra, la costa, el futbol, espectacles, etc. I el virus s’ha estès per totes les autonomies, inclús per les zones rurals, i els serveis sanitaris s’han col·lapsat, especialment on les retallades neoliberals havien sigut més fortes, Madrid per exemple…
No hem reaccionat a temps (com sí va fer Corea del Sud, limitant la pandèmia a uns 10.000 infectats i 162 morts) i ara ens toquen les mesures dures (com va tindre que fer Xina, que ha arribat als 83.000 infectats i 3.300 morts), perquè no hi ha un altre remei que separar-nos al màxim tots, durant aquestes 4 setmanes, per a frenar l’avanç del virus i evitar el col·lapse total de les nostres UCI. Encara que pareix que ja han trobat un parell de medicaments coneguts efectius i barats: la hidroxicloroquina i la azitromicina, que han provat a França amb èxit2, ara el problema serà fabricar la suficient quantitat per a tants afectats.
En resum, hem passat de la hipermobilitat a la reclusió, i no hi ha per què avorrir-nos, a través d’internet tenim a l’abast quantitat de llibres, documentals, pel·lícules, etc. prou interessants i útils3. I potser hauríem d’aprofitar aquest enclaustrament forçós per a reflexionar sobre tot el que ens està mostrant aquesta crisi:
→ Igual com en els precedents virus de Marburg (1967) i Ebola (1976), l’actual Covid-19 va sorgir d’algun animal silvestre, com les ratapinyades o els pangolins. Segurament aquests virus acabarien arribant-nos als humans però com més tarden millor perquè així tindrem més temps per a investigar-los i descobrir vacunes o medicines. I per a retardar-los al màxim hauríem de deixar en pau als animals silvestres, respectant els seus ecosistemes i limitant la nostra invasió de la Biosfera (ecològicament som una espècie de plaga que ho envaïx tot), per tant cal prohibir el comerç d’animals, almenys el dels animals silvestres (molts d’ells en perill d’extinció a més). Qui realment vol un animalet no el segresta del seu hàbitat ni el tanca en una gàbia, se’n va a la protectora més pròxima i adopta algun dels abandonats.
→ Una vegada infectat el «pacient 0», el virus es va reproduir dins del seu cos i va anar infectant la gent propera, per contacte directe o per les gotetes dels esternuts. Així es va propagar pel focus inicial i en un parell de mesos aconseguí arribar a més de cent països, la qual cosa només pot explicar-se per l’intens tràfic de persones i mercaderies que impera. Hem de reduir urgentment la hipermobilitat, pel perill dels virus i perquè el sector del transport és el major emissor de CO2 als països desenvolupats, el responsable principal de l’emergència climàtica, molt més perillosa i mortífera que el coronavirus, i després de 40 anys de reunions internacionals inútils només ens queden ja uns 8 anys per a resoldre-la. Significativament, estos dies de pandèmia i reclusió, amb el trànsit i la indústria majoritàriament parats en molts llocs, han disminuït molt les emissions de CO2 i la contaminació atmosférica…
→ Una altra causa important de la ràpida propagació ha sigut la lenta actuació dels governs nacionals i les institucions internacionals, llastrats pels grans interessos comercials, la globalització i la por a la impopularitat i la pèrdua de vots. I eixe retràs resulta molt perillós: un estudi de la Universitat de Southampton indica que si el govern xinés haguera actuat una setmana abans, el 66% dels casos s’hagueren evitat. I el mateix es podria dir del govern italià, de l’espanyol i d’alguns altres com el d’Anglaterra, que pot ser el campió dels retrassats pel seu experiment del «laissez fer, laissez passer» viral (afortunadament avortat), o el dels EEUU, que una estratègia semblant s’ha convertit en campió global amb 165.000 infectats ja… Així doncs, els governs han de ser àgils per a salvar vides i pensar més en la salut i el benestar dels seus ciutadans que en qualsevol altra cosa.
→ En aquesta crisi hem vist també com els hospitals privats derivaven als pacients infectats cap als hospitals públics, que s’han vist desbordats, la qual cosa augmenta la mortalitat. Amb l’agreujant que durant els passats anys hi hagueren fortes retallades en la sanitat pública, en benefici de la privada, i ara tenim només 3 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, quan l’OMS recomana 9. Per tant és necessari millorar i ampliar la sanitat pública, dotant-la de suficient pressupost, perquè és de tots i no s’escaqueja davant problemes tan greus com aquest.
→ D’altra banda, durant molts anys s’ha deixat l’atenció als majors preferentment en mans privades, convertint-ho en un negoci, i ara es veuen les mancances sanitàries d’aquestes residències, que funcionen amb personal escàs i molt explotat, que s’ha vist totalment desbordat per l’epidèmia. De fet, les residències que acumulen més casos d’infectats i morts són privades: Monte Hermoso de Madrid, Fundació Elder del Tomelloso, Santísima Virgen y San Celedonio de Madrid, Sanitas San Martín de Vitòria, Fundació Consorts Guasch de Capellades, etc. En altres països, alguns governs han arribat a proposar que no dugueren els majors i els débils als hospitals durant esta crisi4… En fi, l’ideal en aquest sector, amb escassetat de places i llargues llistes d’espera, són les cooperatives de jubilats que s’autogestionen elles mateixes, però on no hi ha, les residències han de ser construïdes i gestionades per l’Administració pública, perquè l’atenció als majors és un dret fonamental que no pot convertir-se en un negoci on lo principal són els beneficis dels inversors.
→ A més, si volem mantenir una semiquarantena acceptable i efectiva cal ajudar als més desafavorits que estan sols o són pobres, de manera que puguen subsistir estos dies sense eixir de casa o de l’alberg; per raons humanitàries, ètiques i fins i tot per nosaltres mateixos perquè quants més pobres hi haja pels carrers més es propagarà el virus i més ens afectarà a tots. Igualment cal ajudar als qui poden perdre el treball o viuen al dia i als autònoms que no van a treballar ni cobrar durant aquestes setmanes, cal donar-los algun subsidi, i ajudar a les xicotetes empreses que poden resultar molt afectades. I paralitzar les hipoteques, perquè ningú se’n vaja al carrer.
→ Una altra cosa imprescindible és fomentar el sentit comú i la responsabilitat de tots, no hauria de ser necessari un govern autoritari com el de Xina, ni militars o policies en els carrers, per a obligar a la gent a complir els protocols de cuidar-se a sí mateixa i cuidar als veïns, hauria d’haver-hi suficient intel·ligència i civisme per a actuar així. Mai haurien de succeir irresponsabilitats com aprofitar el tancament de centres educatius o laborals per a anar-se’n a la muntanya o la costa. Caldria canviar ja l’assignatura de Religió per una altra de Drets i Deures Humans o alguna cosa així.
→ També hauríem d’augmentar la investigació pública (molt per sota dels estàndards avançats) per a poder solucionar ràpidament crisis com aquesta, fomentar la col·laboració internacional per a ajudar-nos mútuament entre els països, consumir productes locals preferentment perquè si depenem tant de l’exterior, en situacions crítiques (tancament de fronteres, embarg petrolier, guerres, etc), podem quedar-nos desabastits de béns necessaris. Per tant hem de cuidar molt als nostres camperols, perquè l’alimentació (ecològica) és el més important, i tendir cap a l’autoabastiment alimentari, perquè vindran crisis pitjors (si no canviem) i si seguim arruïnant i abandonant els camps també ací poden escassejar els aliments i tornar la fam.
→ I respecte als diners, el govern pot utilitzar altres partides com les de dubtosa o nul·la necessitat: compres d’armaments, noves infraestructures, església, monarquia, etc., a més de decretar impostos especials als milionaris i lluitar contra el gran frau fiscal i la corrupció d’aquest país. I no oblidem que la banca ens deu encara els més de 60.000 milions d’€ públics que reberen i ja és hora de que ens els tornen, amb interessos, igual com han fet en altres països, inclús als EEUU, perquè els necessitem per a resoldre la crisi actual i per a millorar la sanitat, educació, dependència, pensions, beques, …
1 https://covid19.isciii.es/
2 https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/el-jefe-del-departamento-de-oncologia-del-ivo–vicente-guillen–anuncia-que-dos-medicamentos-han-conseguido-curar-en-francia-a-78-de-80-pacientes-con-coronavirus/206842
3 En www.lariberaenbici.net recomanem algunes lectures i vídeos, per entretindre’s i reflexionar sobre tot el que està passant.
4 https://www.lavanguardia.com/internacional/20200329/48159335058/israel-sacara-a-ancianos-de-hospitales-para-dejar-sitio-a-infectados-covid-19.html
Imagineu què tenen en comú tots estos països (i Anglaterra i EEUU)?
