La revista degana en valencià

De la victòria d’Ayuso a Ximo Puig

07/05/2021

La vida política sembla que se n’ha pujat a un cotxe o, millor encara, a un reactor perquè viatja a una velocitat superior a la del so i s’apropa a la de la llum. Si fem un llistat amb els canvis que s’han produït en el darrer mes, aquest seria quasi infinit.

En política, sempre saps amb quin peu t’alces, però mai no amb quin acaronaràs el llit. I ara encara menys. Les decisions i les estratègies poden portar-te a l’èxit o al fracàs, ho reconegues o no. I en aquests dies, ho estem veient. És per això que la victòria, sense pal·liatius ni pomades, de Díaz Ayuso, també té, o hauria de tindre, efectes sobre el socialisme valencià, i més encara en Ximo Puig.

Què hauria passat si, per una d’aquelles, el senyor Gabilondo guanya les eleccions? Des de La Moncloa, que sembla han estat els organitzadors de la campanya i de moltes –per no dir totes- de les decisions estratègiques del Partit Socialista de Madrid, proclamarien als quatre punts cardinals mediàtics que hem guanyat, que nosaltres hem guanyat. Fet, per altra banda, normal. Però, no ha estat així. I, per tant, em pregunte quines responsabilitats assumiran totes les persones que han estat parint les estratègies que els ha portat al resultat que coneguem.

Algun Ivan, algun Ábalos, alguns estrategs més del “sanchisme” entonarà el mea culpa? Per què, posem per cas, si Susana Díaz va restar molt a les eleccions andaluses i ara volen amortitzar-la definitivament, a qui “amortitzem” a La Moncloa?

No descobreix la quadratura del cercle si dic que les relacions entre algun ministre valencià, el president del govern, alguns càrrecs orgànics, algun alcalde…, són francament millorables i miraven-miren amb uns certs ullets de vendetta, a Ximo Puig. I, ara, què? Assumiran les seues responsabilitats? Qui va decidir presentar la moció de censura a Múrcia, inici d’aquesta mascletà infinita? Els va a eixir “gratis total”, “tot inclós”?

Ara és el moment de Ximo Puig. Ara és el moment d’anar rebent al seu despatx orgànic, d’un en un, a tots aquells i aquelles que han intentat erosionar el seu treball i la seua imatge, canviant delegats del govern o ajudant a guanyar secretaries generals “provincials”, o alcaldes que mai no tenen suficients càrrecs orgànics i institucionals, en contra del qui és el president del govern valencià.

En la vida política, tot s’ha de pagar no solament quan em beneficia a mi, al meu sector. I bé faria el president del govern d’Espanya en valorar els líders polítics autonòmics que li sumen gestió i realitats, Ja és hora que els perdone el pecat original d’haver recolzat a l’altra candidata a secretària general del seu partit. I hora és també perquè done una ullada al seu cercle més íntim i pròxim. I que amortitze ràpidament les persones que no sumen i que s’han equivocat d’una forma bàrbara.

És per això que Díaz Ayuso li ha donat una gran oportunitat política a Ximo Puig.