De l’abat Oliba a l’abat Manel

De l’abat Oliba, fundador del monestir de Montserrat, el 1025, a l’abat Manel Gasch, han transcorregut mil anys. Mil anys de presència monàstica en aquesta muntanya santa, on els monjos, tot seguint la Regla de Sant Benet, hem pregat i treballat, tot acollint els hostes i els pelegrins que, al llarg dels segles, han pujat a Montserrat. Segons el Necrologi, «des del segle XI i fins a mitjans del segle XIX, moriren uns 2.250 monjos del nostre monestir», i «des de l’entrada de Montserrat a la Congregació Sublacense, l’any 1862», han mort centenars de monjos, una norantena dels quals he conegut.

Fundador del nostre monestir ara fa mil anys i abat dels monestirs de Santa Maria de  Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, Oliba va ser un gran líder espiritual i un excel·lent conseller polític que afavorí la vida intel·lectual, amb la creació de scriptoriums i biblioteques. Defensor de la justícia, el 1027, a Tolosa, Oliba impulsà i difongué la Pau i Treva de Déu, destinada a suprimir la violència en determinats períodes de l’any. Besnet de Guifré el Pilós, Oliba va nàixer el 971 i va ser el tercer fill dels comtes de Cerdanya i de Besalú. El 1002, amb 31 anys, entrà com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, d’on va ser escollit abat d’aquest monestir, i poc després, de Cuixà, el 1008.

De l’abat Oliba a l’abat Manel han transcorregut mil anys en què s’ha fet present la vida monàstica benedictina en aquesta santa muntanya. Mil anys en els quals (com ha dit l’abat Manel) «el do d’estabilitat, viscut comunitàriament, ha donat el fruit de Montserrat tal com és hui, un fruit conreat durant segles». I és que per als monjos, com ens ha recordat l’abat Manel, «així com vivim la vocació com un do de Déu, podem viure el Montserrat actual i celebrar els mil anys d’allò que hem acomplert junts, com un altre do de Déu».

Present al cor de Catalunya, Montserrat, com ha dit l’abat Manel, «ens arrela a una cultura, a un poble i al seu futur», ja que «les abadies benedictines, allí on es troben, esdevenen punts de referència i d’identitat». Custodis de la Moreneta, els monjos som «conscients que Maria està al centre de la història de la nostra comunitat com a estel resplendent que il·lumina les rutes dels monjos i dels pelegrins».

Al llarg de mil anys, amb encerts i amb errors, els monjos de Montserrat hem volgut ser testimonis de l’Evangeli, homes de cultura i defensors de la nostra llengua, acollidors i signes de fraternitat, de pau i d’esperança. Per això donem gràcies a Déu, perquè des de l’abat Oliba, el 1025, a l’abat Manel, durant mil anys, a Montserrat s’ha fet present la vida monàstica en aquesta muntanya santa.

Revista Saó, Núm.515, pàg.8. Juliol 2025.