La revista degana en valencià

“De Profundis ñ”

Unamuno no pertanyia a l’Espanya profunda, però l’ “España profunda y cojonuda” continua pertanyent a la realitat.

A Catalunya més de 2 milions de persones volen la independència, i si sumem els que estan d’acord amb un referèndum d’autodeterminació, parlem de més de 4 milions de persones… Qui ha representat tota esta gent són els polítics que van a ser jutjats.

Dits polítics que han transgredit la Constitució pel mandat d’una porció de la seua societat, en un país democràtic i normal, haurien d’estar en llibertat fins el judici perquè, ni són violents (llenguatge inclòs), ni són assassins, ni lladres, ni violadors sexuals… en rigor, han estat tancats més de un any per les seues idees i les de milions de persones que, segons interpreta la justícia ñ, és el que simbòlicament mereixerien tots… A por ellos! Todos a la cárcel!  (això sí, molts dels lladres i estafadors d’allò públic encara campen pels carrers i els assassins i violadors ixen de les presons per tornar a violar i matar).

En estos dies, els al·ludits representants polítics del poble de Catalunya, són traslladats, “con grandes medidas de seguridad”, amb furgons blindats cap a l’audiència ñ, com si foren terroristes d’Al-Quaeda, tot fent un ridícul internacional sense precedents… però, pobrets! no ho tinguem en compte, ells no veuen que fan el ridícul! els del país de Profundis ñ, cacen el vent amb xarxa, netegen els brics, alcen murs amb graonets se sorra i porten llenya al bosc. Són així, què hem de fer?

Si! els fills de Pizarro, són “cojonudos”:

“España es una unidad, no una unión de pueblos y culturas”, “en España no se hablan cuatro idiomas, se habla español y no “castellano”.

Clar, amb aquestes tradicions profundes mantingudes pel nepotisme polític i judicial del postfranquisme, què voleu?

Voleu un país anomenat Espanya on es respecten els seus idiomes i les seues cultures mútuament?

Un país que utilitze mecanismes democràtics encaminats als estats confederals?

Un país on el “castellano” siga una llengua comuna i tota la seua  diversitat siga exemple d’integració?

Un país on la seua Constitució siga garant de tot l’anterior?

Doncs si voleu això, primer s’haurà de contractar els millors especialistes en pedagogia sexual i psicopedagogia per començar a ficar cada cosa al seu lloc.