La revista degana en valencià

De què parlem o discutim?

22/03/2021

Si observeu la premsa o les xarxes dels darrers dies comprovareu com la gent parla i discuteix sobre els temes que són estrella als mitjans, amb independència de com afecten la nostra realitat, o de la seua rellevància general. Així, la moció de censura a Múrcia, així com els darrers afers de la “villa y corte”, o les ocurrències del qui ha estat vicepresident segon del govern central, han ocupat un espai acaparador a les converses i debats, però, quina importància real tenen totes aquestes coses que han generat expectatives canviants? Pensem-ho, no ignore que tot allò que afecte la governabilitat de l’estat ens afecta, sols qüestione, o pose en dubte, l’excés de rellevància d’uns esdeveniments.

Altres qüestions, però, no han centrat tanta atenció o, fins i tot, no han merescut titulars o espais informatius. L’aprovació de la Llei sobre l’Eutanàsia seria una d’elles sense cap dubte, no vaig a insistir puix si pensem o raonem una mica ho tindrem molt clar. En aquest paper he pensant en altra qüestió casolana, més nostra, i que al meu parer mereixeria superior tractament, es tracta de les mogudes que estan donant-se en el si del Bloc Nacionalista Valencià; algú em dirà que són moviments interns i per tant s’han de dilucidar dins del partit, cosa que no discuteix, no obstant això, a parer meu votants i ciutadans hem de ser conscients que el BNV és una peça clau al govern de coalició valencià, per altra banda, en tant que valencianista veig que de nou surt el debat.

Per allò que ha transcendit, i ha merescut alguna columneta de premsa, s’ha comentat sols una qüestió de noms, o siga de sigles: mantenir les actuals o buscar-ne altres, doncs qui hi ha darrera de la polèmica de les sigles?, quins continguts o referències estan al fons? Darrerament he publicat un llibret que intenta entrar en la contínua polèmica del nacionalisme o valencianisme sobre quin deu ser el referent, la marca; simplificant, sobre la base d’allò que Marqués resumia com “tots els colors del roig” jo ara ho concretaria en “tots els colors del valencianisme”.

El problema ve de lluny, en altres moments quan tenia carnet, la controvèrsia es manifestava al voltant de les aliances, amb qui anar a les eleccions: locals, autonòmiques, estatals, europees. La creació de Compromís, com una suma, semblava haver tancat la polèmica, almenys en termes relatius. De nou l’ampliació del component d’idees, juntament amb la definició nacionalista, genera problemes. Què hi ha de fons en aquesta moguda, què implicacions pot haver-hi? De moment deixe oberta la qüestió.