De reflexions, valors i prioritats en temps de pandèmia

01/03/2021

Aquest any, a partir de les noves situacions personals i col·lectives que tots estem vivint, hem vist que han estat moltes les veus que han intentat fer-nos pensar sobre la nostra condició de ciutadans responsables impulsant un tipus de reflexió que ens faça repensar amb intel·ligència les nostres prioritats. En un primer moment, preferisc evocar l’espurna de les prioritats més que no la dels valors morals, perquè a qualsevol a qui preguntem sobre aquests, siguen la tolerància, l’empatia, el diàleg, l’amor, el respecte, el compromís…, en general, no són motiu de discussió: tots els valors morals són lloables i compartits per la majoria.

Però, quan aprofundim les nostres reflexions podem comprovar que hi ha una gran distància entre els valors que animem i volem compartir i la realitat social que vivim: interessos econòmics, decisions polítiques ambigües, beneficis corporatius, manteniment del poder del capital apàtrida, defensa dels guanys econòmics amb la justificació de preservar i garantir els llocs de treball; dificultats per promulgar lleis que facen il·legals els interessos abusius, l’ocupació immobiliària desordenada o la dictadura de les grans empreses multinacionals; la necessitat de lleis que augmenten les auditories sobre determinades indústries; la presa de decisions que facen créixer significativament el tant per cent del PIB corresponent a la recerca científica; la legislació de normatives que dificulten l’endogàmia en les grans institucions; aplicar decrets que preserven el patrimoni arquitectònic o que no facen possible la immatriculació de béns patrimonials.

Caldrà, doncs, cercar al nostre interior les actituds adequades per evitar els danys i establir, de forma particular i comunitària, les prioritats per tal d’aconseguir una autèntica pau universal. Convindrem que els valors morals, també intel·lectuals, que conformen la consciència individual, s’han de defensar col·lectivament, socialment, políticament. Caldrà establir, com a membres actius de la comunitat que tots som, una postura ètica davant dels problemes diaris, la solució dels quals, ara per ara, en moltes ocasions, hem deixat en altres mans. Hem abandonat les decisions sobre els punts clau en mans de líders (partits polítics, grans empreses multinacionals, grups influents…) que es comprometen en l’àrea econòmica i política, que creen opinió i es defineixen sobre l’ensenyament o l’eutanàsia; l’independentisme o la reforma fiscal; la globalització o la dictadura de la tècnica… Temes que són molt importants, però que al mateix temps solen deixar de costat l’imperatiu ambiental, l’estudi i la recerca de la salut universal (de veritat, no solament de paraula), la preservació i expansió de la cultura; l’educació general equitativa, els grans valors socials dels emigrants; la gran importància de la contaminació o l’aplicació i millora de les lleis de llibertat personal i col·lectiva.

El temps de reflexió i les situacions viscudes durant la pandèmia ens poden motivar a establir acords amb els valors universals que cal protegir. Traure profit a tot el que estem aprenent com a col·lectiu ens pot ajudar a fer un gran pas, un pas decisiu, per canviar i millorar el món, no el món personal i intel·lectual propi, sinó aquell que s’enriqueix amb l’acció social i que aconsegueix portar endavant projectes d’acció civil i compromís col·lectiu i democràtic. Som a temps…