De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal II. Les Caterinetes

El 25 de novembre, just un mes abans de Nadal, el santoral commemora santa Caterina d’Alexandria: «De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal». Es tracta d’una santa del segle IV de dubtosa existència històrica però de fortes arrels en l’imaginari, en l’arquitectura religiosa i en la veneració popular d’algunes poblacions del País Valencià (València, Teulada i Senija –la Marina Alta–,  Vinaròs –el Baix Maestrat–, etc.).

Eixe dia era freqüent celebrar reunions familiars farcides de tradicions i menges específiques, la major part de les quals ja han desaparegut. I també fires, com la de Santa Caterina a Vila-real (la Plana Baixa) i la de Santa Caterina i de l’oliva arbequina a Arbeca (les Garrigues).

El refranyer recull el nom de la santa associant-lo a l’època en què es plegava l’oliva més tardana i plena d’oli: «Per Santa Caterina, l’oli ja està en l’oliva», i el seu corol·lari «per Santa Caterina, plega l’oliva», una activitat realitzada de novembre a gener, després de la collita de l’oliva verda destinada a ser confitada, trencada o no. Una època freda («per Santa Caterina, el fred s’enverina») bona per a moldre el gra i evitar que la farina es corcara («per Santa Caterina, si tens blat fes farina»).

Com tantes festes, rituals i noms, també aquesta festa ha quedat engolida per una mena de neosantoral uniformitzador al·lusiu a alguna mena de propòsit de pretensions universals, com ara el dia de la salut bucodental o el de la música, tot ignorant el tradicional patronatge que associava eixos recordatoris a figures culturalment rellevants, com ara Santa Apolònia d’Alexandria (9 de febrer), patrona dels dentistes, odontòlegs i estomatòlegs, o Santa Cecília de Roma (22 de novembre), dels músics, amb tota una riquíssima panòplia historicocultural de caràcter literari, pictòric, cerimonial, etc.

Però, anem a la nostra santa i a les tradicions que se li associen. I ho farem, com sempre, inserint les noves aportacions com si foren fils de la trama que s’insereixen transversalment entre els altres de l’ordit, els articles escrits anteriorment i als quals es fa referència en les notes al peu.

Pel que fa a l’hagiografia de la santa, aquesta se’ns presenta com a una màrtir jove, docta i il·lustrada, motiu pel qual ha sigut considerada patrona dels filòsofs, de les universitats de París, Oviedo i Pàdua. També va triar la santa com a patrona el gremi de les cosidores de capells d’alta costura de París, que rebien el nom de catherinettes, patronatge que posteriorment han adoptat tots els barreters. A casa nostra, han sigut les xiquetes en edat escolar, les que tradicionalment rebien a molts pobles el nom de caterinetes (o catalinetes).

Les Caterinetes infantils

A determinades localitats encara es manté el 25 de novembre com a festa escolar, no tant lectiva sinó com a motiu per a fer eixides al camp i menges especials; una festa sense discriminació per sexes, com en el passat, atés que ara les escoles són mixtes.

En algunes escoles de pobles i ciutats com ara Anna (la Canal de Navarrés), Ibi i Castalla (l’Alcoià), Catí (l’Alt Maestrat), Canals i Xàtiva (la Costera), Vila-real (la Plana Baixa),  Xert i Vinaròs (el Baix Maestrat) encara se celebra la festa.

A Xàtiva, la tradició mana fer una excursió al camp amb els més menuts per tal de berenar un pa especial amb llavors de matalafua o anís (Pimpinella anisum), sovint acompanyat de torró de gat o guirlatxe fet amb sucre caramel·litzat mesclat amb ametles senceres. A Canals, les xiquetes comparteixen a l’escola una cassola d’arròs al forn. I a Vinaròs, fins i tot existeix un monument dedicat a eixa festa al Parc de les Caterinetes, a la vora del riu Servol, on d’antuvi s’anava a menjar la prima, ara coneguda com pastisset.

A Sueca, capital de la Ribera Baixa, és típic menjar eixe dia la catalineta, un rotllo d’anís decorat amb fruita confitada i anissets que iaies i comares regalen als nets o als fillols per a berenar, sovint en bossetes o en cistelletes de vímet i acompanyades de xocolatines i altres llepolies infantils. A Ibi (l’Alcoià), les escoles solien organitzar eixe dia eixides al camp, al barranc dels Molins o al molí de paper. Hi era freqüent que les xiquetes es pintaren els llavis i les galtes de vermell i lluïren un gran llaç de paper rosa, blanc o vermell al cap, mentre que els xiquets es pintaven un bigot i duien un llaç de paper al coll. Tant a l’anada com a la tornada cantaven la cançó pròpia d’eixe dia:

«Les catalinetes mengen culleretes, / els catalinots mengen cullerots, /

passen pel molí una coca amb oli i un barral de vi, / vi, vi, vi, catalí!»

 

En altres pobles encara es poden sentir cantar estrofes com ara:

«Les catalinetes juguen a boletes, / els catalinots juguen a bolots. /

Tu, Catalineta, tu que vas i vens: / dis-li a ta mare que vinga correguent. /

Les catalinetes roden pel molí. / Una coca bamba i un trago de vi. /

Tu, Catalineta, tu que vas i vens: / dis-li a ta mare que vinga correguent. /

Les catalinetes juguen culleretes, / els catalinots juguen cullerots. /

Tu, Catalineta / tu que vas i vens: / dis-li a ta mare que vinga correguent, correguent!»

 

O bé aquesta altra:

«Les caterinetes mengen culleretes, / i els caterinots mengen cullerots, clots, clots.

Santa Caterina “ora pronobis”, / santa Filomena “miserenobis”.

Sant Antoni del porquet: / als xiquets un dineret,

/ i a les xiques una surra / perquè vagen a costura»

 

Festes, com veiem, en què s’enllacen natura, cultura i religió; o, com resa el títol d’aquesta secció, «natura culta i sagrada».

I si les xiquetes en edat escolar tenien en santa Caterina, el 25 de novembre, la seua patrona, els xiquets el tenien onze dies més tard, el 6 de desembre: sant Nicolau. Però, com diria l’escriptor angloindi i Premi Nobel de Literatura Rudyard Kipling, «això és una altra història».

Revista número 508, pàgs. 14-15. Desembre 2024.