De tendències i gargots

Google disposa d’una pàgina web, anomenada Google Trends, que permet analitzar, si més no de manera superficial, els termes que es busquen en aquest cercador tan popular. Per descomptat, això ens indica quines coses ens preocupen i, per tant, quines no ens preocupen, cosa tan reveladora –o més– que l’anterior. Així, en el moment d’enllestir aquestes línies, el capvespre del 12 d’octubre, la cerca més popular a Espanya és «Día de la Hispanidad», amb més de 20.000 consultes. El dia anterior, el fet més popular havia estat l’èxit del motociclista Marc Márquez, amb més de 50.000 cerques, seguit del ball de la presentadora Cristina Pedroche en un programa d’Antena 3, en què imitava la coneguda escena de Abierto hasta el amanecer protagonitzada per Salma Hayek. Curiosament, el divendres 10 d’octubre el terme més cercat a Espanya fou «Francisco Giner de los Ríos». L’explicació no es troba en un interés sobtat per la renovació pedagògica (superior al que provoca l’exhibició en roba interior de Pedroche!) sinó en l’encert de Google, que li va dedicar el doodle del dia amb motiu del 175 aniversari del seu naixement.

La paraula anglesa doodle es podria traduir com ‘gargot’, és a dir, com una mena de dibuix o traç improvisat que es fa sense parar-hi atenció. Però com informa la pàgina corresponent de Google, els seus doodles són molt més que això: «són els canvis divertits, sorprenents i, de vegades, espontanis que es fan al logotip de Google per celebrar festes, aniversaris i la vida d’artistes, pioners i científics cèlebres». A hores d’ara hi ha tot un equip de dissenyadors i enginyers treballant en la creació dels doodles, cada vegada –s’ha de reconéixer– més sofisticats, atractius i originals. En el cas que ens ocupa, el doodle dedicat a un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza només es podia veure en la pàgina d’inici dels ordinadors ubicats a Espanya. A Noruega, per posar un exemple, els usuaris de Google es trobaven un homenatge a Fridtjof Nansen, explorador del pol Nord. En canvi, el 23 de setembre, la pàgina d’inici de Google dels ordinadors de quasi tot l’hemisferi nord oferia la mateixa animació dedicada a l’arribada de la tardor. En funció del personatge o l’esdeveniment destacat, el doodle té un abast geogràfic determinat. El 19 de maig l’homenatge al cub de Rubik tingué caràcter internacional, i degueren ser moltes les persones que es dedicaren a jugar amb el cub interactiu que Google havia posat en lloc del seu logotip.

L’arxiu de doodles és realment enlluernador: tant fa que siguen animats, artístics o interactius, el cas és que hi podríem passar hores aprenent coses sobre persones i fets que ignoràvem. Sens dubte, és una invitació –o fins i tot una provocació– perquè ens endinsem en l’enorme quantitat d’informació que atresora el cercador. En algunes ocasions, els navegants piquem l’esquer i la proposta de Google esdevé tendència; en altres, es converteix en una cerca rellevant, però més o menys superada per les urgències o les modes del moment. Unes urgències i modes que sempre sobrepassen la nostra capacitat d’astorar-nos: els dies 8 i 9 d’octubre, coincidint amb el punt àlgid de la primera crisi del virus d’ebola a Espanya, el terme més cercat fou «Teresa Romero», nom de l’auxiliar d’infermeria afectada, però la vespra fou el seu gos, Excalibur, el més buscat, amb més de 100.000 cerques. No sé què em crida més l’atenció: l’interés pel gos o per l’explicació de Mariló Montero sobre com llevar-se uns guants infectats, que el dia 9 es convertí en el nové fet més cercat a la pàgina web de Google a Espanya.

Gonçal López-Pampló. Director literari del Grup Bromera i Professor de Filologia Catalana a la UV

Article publicat al nº 398, corresponent a novembre de 2014