De València estant

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: De València estant. País, ciutat i cultura sota la mirada crítica de Josep Sorribes

Autor: Nèstor Novell, Ramón Marrades, Tito Llopis, José Mª Azkárraga, coords.

Editorial: Universitat de València

Es tracta d’un volum miscel·lani format per la col·laboració de 17 autors, coneixedors de primera mà de la trajectòria de l’economista urbà Josep Sorribes Monrabal (1951-2024), i per l’edició de 77 articles periodístics del mateix investigador traspassat.

La primera part de l’edició incorpora 7 articles de recerca i 10 de dedicats a evocacions de tradició i de llegat de l’acadèmic. Les col·laboracions ofereixen perspectives de l’obra de Sorribes tot abordant línies de treball endegades, qüestions no resoltes i consideracions que interpel·len les realitats de les ciutats.

Incidir en vessants metodològics i civils, quan es tracta d’una trajectòria rica en experiències intel·lectuals i pràctiques, obre el lector a un horitzó de relacions interdisciplinàries i duu a externalitzar aquesta interrelació, segons que mostra el bon criteri dels editors del compendi publicat. En aquest sentit, els treballs reunits de geògrafs, economistes, antropòlegs, urbanistes i historiadors reflecteixen epígrafs del projecte de treball, que hom pot definir de vital, de l’autor d’Un país de ciutats: ciutat flexible, factor metropolità, moviment urbà, política municipal i ordenació urbana.

La primera part del projecte civil de Sorribes, la controvertida matèria de l’àrea metropolitana, va ser el cavall de batalla de l’economista pel que feia a la materialització de l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València –remetem a l’article de Ricard Pérez Casado. Es tracta d’un concepte (el d’àrea metropolitana) que si no resta ben definit en relació amb la resta del país –oimés si es tracta d’una nació sense estat com la valenciana– pot esdevenir més un factor desarticulador que no una baula estratègica de vertebració i de nacionalització. Sorribes, és clar, no la concebia com un ‘contrapoder’, sinó que la definia en correspondència amb la potent xarxa de ciutats mitjanes del País Valencià (característica comuna amb la xarxa d’homònima del Principat, i doncs, baula de treball conjunt, ara inexistent.)

Una part predominant dels treballs De València estant explica les vicissituds del projecte metropolità, la mancança del qual a hores d’ara és vist com una anomalia. En aquest sentit, una aportació important d’aquesta obra coral serà revisitar, tal vegada, una idea que acumula concepcions contraposades, si més no al llarg de més de seixanta anys, si recuperàvem, per exemple, les visions de Josep Iglésies o de Pau Vila. El volum que ens ocupa pot servir d’alçaprem per a establir un balanç (si no és fet a hores d’ara) de les concepcions metropolitanes modelades al País Valencià en el context de la confederació catalanovalenciana i de l’Europa de les regions.

La segona “part” del projecte de Josep Sorribes, ‘el país de ciutats,’ resta una mica més diluït pel que fa a les signatures dels textos, per bé que les aportacions de Gustau Muñoz i de Nèstor Novell/Josep-Antoni Ybarra hi incideixen tot remarcant la vàlua de Notícia del País Valencià, la millor actualització de Nosaltres, els valencians elaborats fins al dia d’avui. L’assaig enciclopèdic de Novell i Sorribes és a la base del projecte metropolità i de la xarxa de ciutats (o xarxa de xarxes) de Josep Sorribes. Així, si el lector llegeix els articles de premsa recopilats al volum veurà que idees com l’eix mediterrani, que connecta les regions econòmiques dels Països Catalans, o el factor ‘nació sense estat’, són variables que conformen, més enllà d’una idea ‘tècnica’ de ciutat, l’imaginari Sorribes.

Tot plegat, l’economista ara recordat, i com reconeixen algunes col·laboracions incorporades al primer bloc del volum, fugia del corporativisme acadèmic (una gàbia intel·lectual): connectava diverses visions disciplinàries –única manera de superar l’intel·lectual tradicional– i evitava, com escrivia en un article recollit en aquesta edició, la “dimissió de les elits”. Sorribes aportà mecanismes lògics i eines de ponderació per a comprendre el condicionament de la ‘ciutat interna’ (la ciutat per la ciutat) per part del context polític, és a dir, per la capacitat de poder existent a l’hora de generar un model o altre de ciutat amb identitat, vinculada a la ciutadania, la qual cosa vol dir connectada al país. L’eix ‘economia’-‘política’-‘poder’ és clau. Aquest aspecte, reflectit en una part dels col·laboradors del volum, és un altre focus de debat i de treball a aprofundir, si no en la universitat –com més va més allunyada de la vida col·lectiva–, sí que ho pot ser en fòrums que tinguen una incidència real a l’hora de condicionar preses de decisió polítiques pel que fa a definir un model sobirà de governança.

La selecció dels articles escrits pel professor Josep Sorribes possibilita que el lector extraga un retrat propi d’una manera de fer i de pensar (i, per què no, d’una manera de ser). El percentatge més significatiu d’aquests textos pertany a l’època de govern del PP al capdavant de l’Ajuntament de València i de la Generalitat Valenciana. Es tracta de reflexions mordaces entorn de la bombolla immobiliària i de l’emergent economia del rendista sorgida de l’especulació del sòl urbà. Però també hi ha reflexions generals com, per exemple, el projecte de supressió de l’ens provincial-diputacions i la seua substitució, a proposta de l’economista, per la governació/vegueria, element estructural que subjau a una ordenació del territori. La darrera part dels escrits recollits recull la preocupació de Sorribes de fer país dins la proposta maragalliana de federalisme asimètric (contraposat al dret a l’autodeterminació?).

País, ciutat i cultura –un acte de reconeixement– esdevé un memoràndum que un cop llegit no ha de romandre com a capital passiu. Si hom volgués ser coherent amb el lema transversal de l’obra en qüestió caldria que algunes referències i anotacions escrites foren elements de debat i de recerca (de més o menys abast) a l’hora d’articular, precisament, el binomi país-política, que explica el vincle entre ciutat i cultura. Dic això perquè l’assoliment més remarcable dels curadors del volum ha estat aportar materials de treball que depassen una preocupació individual en remetre, indirectament, a la qüestió nacional dels valencians, encara pendent. Economia-política-poder, doncs.