La revista degana en valencià

Decidim valora positivament la Vaga General de l’11N: «Ací està el Poble Valencià!»

Vaga de l’11 de novembre de 2025, València. Fotografia de Miguel Angel Montesinos.

La Vaga General de l’11N ha sigut una jornada de mobilització i confluència de les lluites sindicals, socials i pel dret a l’habitatge. Al País Valencià, les manifestacions han fet sentir amb força una idea que expressa la voluntat col·lectiva de fer-se present i decidir el mateix futur: «Ací està el Poble Valencià!». Una vaga que ha donat veu a la precarietat i ha evidenciat que la lluita per l’habitatge és també una lluita de classe, per la justícia social i pels drets de la majoria. Des de Decidim reclamem donar continuïtat a aquesta força popular per avançar cap a una societat més justa i cap a la sobirania del poble valencià.

Des de Decidim fem una valoració molt positiva de la jornada, especialment al País Valencià, on els massius piquets informatius, les manifestacions celebrades arreu del territori han evidenciat la profunditat del malestar social i la voluntat de plantar cara a l’especulació, la precarietat i les desigualtats. Però, per damunt de les xifres de seguiment, hi ha hagut una expressió política que mereix ser destacada: “Ací està el Poble Valencià!”. Una consigna que es va sentir en diversos moments amb força als carrers i que expressa la voluntat d’un poble de fer-se visible, de reivindicar els seus drets i de reclamar el protagonisme que li correspon en la construcció del seu futur.

L’11N ha sigut també una mobilització que ha anat més enllà dels límits tradicionals de la vaga laboral. Com assenyala Bonaventura Casanova en el seu article a Diari La Veu, podem entendre-la com la primera vaga general del precariat: una realitat social que inclou treballadores i treballadors amb ocupació inestable, persones desocupades, joves que no poden emancipar-se, pensionistes, persones migrants i famílies que no poden assumir el cost de l’habitatge. Sectors diversos que comparteixen una mateixa inseguretat material i la dificultat creixent d’accedir als drets més bàsics.

Aquesta és una de les principals lliçons de l’11N: la precarietat no es limita al lloc de treball, sinó que travessa totes les dimensions de la vida. Per això, la lluita pel dret a l’habitatge és també una lluita de classe. I per això mateix és imprescindible construir espais d’organització i mobilització capaços d’unir les diferents expressions de la precarietat i l’explotació i convertir el malestar individual en força col·lectiva.

Volem destacar especialment la confluència entre les organitzacions sindicals, els moviments pel dret a l’habitatge i les entitats socials. Aquesta unitat, construïda des de la pluralitat i al voltant d’objectius compartits, constitueix una de les principals fortaleses de la jornada. També cal remarcar el protagonisme de la joventut i de les persones que pateixen amb més intensitat la precarietat laboral i residencial.

L’11N ha posat de manifest que l’habitatge no és un problema aïllat ni una simple qüestió de mercat. És una conseqüència d’un model econòmic que prioritza els beneficis privats, l’especulació i les rendes immobiliàries per damunt de les necessitats de la majoria. Un model que obliga treballadores i treballadors a destinar una part creixent dels seus ingressos a pagar un sostre, mentre es deterioren els serveis públics i augmenten les desigualtats.

Al País Valencià, aquesta situació s’agreuja per l’espoliació econòmica, la falta de capacitat política i fiscal per a decidir sobre els recursos que genera el nostre poble, però també per la responsabilitat directa d’un Govern de la Generalitat que, lluny de combatre l’espoliació, l’especulació i protegir el dret a l’habitatge, aplica polítiques que afavoreixen els interessos de la metròpoli que ens esprem, dels grans tenidors i dels sectors especulatius.

La jornada també ens recorda que la vaga continua sent una ferramenta fonamental de la classe treballadora i de les classes populars. Defensar el dret de vaga, el sindicalisme i la llibertat de mobilització és defensar la democràcia de qualitat. En aquest sentit, compartim la reflexió de Vicent Maurí: defensar els sindicats és defensar la democràcia, perquè sense organització col·lectiva i sense capacitat de confrontar els poders econòmics no hi ha una democràcia social real.

Però l’11N no pot acabar en una jornada de protesta. Ha de ser un punt de continuïtat per a reforçar l’organització popular, consolidar la unitat sindical i social i mantindre la mobilització fins a aconseguir canvis reals. Cal ampliar el parc públic d’habitatge, regular els lloguers, frenar l’especulació, protegir les persones llogateres i garantir salaris i pensions dignes, serveis públics de qualitat i unes condicions de vida que permeten viure amb dignitat.

Des de Decidim considerem que totes aquestes reivindicacions formen part d’una mateixa lluita. No hi haurà justícia social al País Valencià sense capacitat de decidir sobre la nostra economia, els nostres recursos i les nostres prioritats. No hi haurà una vida digna mentre els drets fonamentals estiguen subordinats al negoci. I no hi haurà sobirania real si el poble valencià no pot decidir el seu futur.

L’11N ha demostrat que el poble valencià existeix, que pateix les conseqüències d’un sistema injust i que té capacitat per a mobilitzar-se i lluitar. «Ací està el Poble Valencià!» no ha de ser només una consigna de manifestació: ha de convertir-se en una afirmació de voluntat col·lectiva i de sobirania.

Ara cal donar continuïtat a aquesta força als carrers, als centres de treball i als barris.

Per l’habitatge digne, pels drets socials i laborals, per la justícia social i per la sobirania del poble valencià.

Subscriu-te