Llegint el decret de Plurilingüisme des del model d’educació plurilingüe, d’Escola Valenciana (I)

Vicent Brotons Rico. Universitat d’Alacant

Escola Valenciana –Federació d’Associacions per la Llengua (EV) s’ha mostrat raonablement crítica amb l’esborrany de Decret del model lingüístic educatiu valencià. No ho ha fet des dels buit sinó partint de la seua proposta de 2011 L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià, de 1911. Proposta que va comptar amb un ampli consens en la societat civil i que va servir per reivindicar una alternativa real i eficient a les erràtiques i poc significatives accions legislatives de l’anterior administració en aquesta matèria.

Per això EV ha donat una resposta immediata i ferma a l’esborrany del conseller Marzà que esquematitzem a grans trets en aquest quadre:

El 26 de febrer de 2011, a l’Aula Magna de la Universitat de València Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana, Vicent Pascual, expert en Plurilingüisme Educatiu i autor/ponent del document, i qui subscriu aquest article, des de la seua condició llavors de director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, de la Universitat d’Alacant (UEM-UA), presentavem  el document L’Escola Valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià davant la societat civil del País Valencià. El document —d’ara en avant “Model plurilingüe d’EV”, elaborat per Vicent Pascual, arrodonit en comissió de treball per la UEM-UA i aprovat per Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua— plantejava en més de vint rigoroses pàgines la proposta més decidida, contrastada científicament i moderna que s’ha fet fins avui per a reformar l’imperfecte sistema educatiu bilingüe valencià en un necessari i imprescindible sistema plurilingüe intercultural tendent a l’excel·lència i connectat amb les recomanacions més exigents del Consell d’Europa pel que fa a les llengües parlades i usades per la ciutadania a la Unió Europea: oficials, regionals (o minoritzades) i personals.

El document va suscitar un gran nivell d’adhesió i consens entre la societat civil i bona part de la política (universitats, sindicats, organitzacions de la comunitat educativa, associacions civicoculturals, col·lectius d’ensenyants, partits…). En les seues darreres quatre pàgines s’exposaven les conclusions  que sintetitzaven el conjunt de l’argumentat escrit. Una lectura actualitzada d’aquest “Model plurilingüe d’EV” ens permetrà entendre críticament millor l’esborrany del futur decret de plurilingüisme, de la Generalitat Valenciana:

En aquest enllaç es pot consultar el document L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu, de Vicent Pascual: http://www.fev.org/lesclaus/Model_escola_plurilingue.pdf

1. Pel que fa als objectius de competència plurilingüe: el document demanda uns nivells mínim del MECRL per a cada una de les llengües curriculars en finalitzar les diverses etapes educatives no universitàries. És evident que l’esborrany de decret preveu que una part de la població escolar assolisca uns nivells de valencià inexistents, ben distanciats dels de castellà, en els seus nivells del Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic (PEPD), en concret en el Bàsic, de totes les etapes educatives, i en l’Intermedi, de Primària, i clarament inferior en l’Intermedi d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Per a l’anglés la proposta també es queda curta si l’alumnat no cursa el PEPD/Avançat. Comptat i debatut, un percentatge de població escolar no inferior al 70% haurà de “fer el bot” dels nivells deficitaris del PEPD als nivell òptim —Avançat— en els pròxims set cursos perquè la demanda d’Escola Valenciana es complisca. I tot mitjançant “mecanismes de seducció”.

2. Pel que fa a l’alumnat: es demanda garantir els nivells de coneixements lingüístics, i especialment del valencià i el castellà en igualtat, en acabar cada tram educatiu no universitari. L’esborrany del decret ja deixa clar que això no serà possible sense uns canvis programàtics “cap amunt” d’una mitjana d’increment anual cap al nivell Avançat del 5,5% de la població valenciana escolaritzada o per escolaritzar. Certament no és una xifra inassolible, però cal recordar que venim d’una situació d’estancament, o de dubtós increment per any d’un 1%, des de fa 15 anys.

3. Pel que fa al territoris: el “Model plurilingüe d’EV” proposa obertament que “els territoris castellanoparlants” —en referència als “municipis de predomini lingüístic castellà”, de la LUEV— apliquen, com a mínim, el nivell PEPD Intermedi-2, a Infantil i Primària, i Intermedi, a la resta d’etapes. Altrament, ens diu, aquests territoris es despenjarien del projecte plurilingüe. L’esborrany decretal facilita als centres educatius d’aquests territoris “perdre el tren” del plurilingüisme, de nou, en una maniobra que propicia, com ja fa l’obsoleta LUEV, el camí cap a la descohesió  idiomàtica, educativa i territorial. S’apel·la de nou al voluntarisme o, com es diu ara, a la capacitat de seducció.

4. Pel que fa al professorat: l’exigència a tot el professorat de la plena competència certificada en valencià (en castellà, se li suposa); exigència igualment de la plena competència en anglés. L’esborrany es prou clar en aquest sentit, tot establint els nivells MECRL de C1 per al valencià i per a l’anglés. Cal dir, però, que per a l’anglés s’obri un període de deu anys en què serà suficient el B2. Siga com siga, caldria aportar algunes reflexions perquè aquest ambiciós pla de formació resulte efectiu: a hores d’ara hi ha molts mestres d’Infantil i Primària, i moltíssims de Secundària, que quan acaben els seus estudis no tenen assolida l’esmentada competència ni en valencià ni en anglés, que, de més a més, tampoc no tenen suficients competències metodològiques per abordar amb rigor professional l’ús de les diverses llengües en els processos d’ensenyament/aprenenentatge i que, en molts casos, tot i posseir un “certificat/paper” que diu d’ells i d’elles que sí que estan capacitats per a fer-ho, necessiten un nou període d’actualització, atés que duen molts cursos sense fer de professors en un sistema educatiu realment i eficaçment plurilingüe. La conclusió és molt clara: calen molts recursos econòmics, humans, institucionals, organitzatius i complementaris per a fer possible que el professorat vaja aconseguint la competència exigida pel PEPD, especialment per als nivells òptims (Intermedi i, sobretot, Avançat). Al sistema educatiu valencià li espera molt de treball i molta, molta capacitat de convicció i estímul cap a un col·lectiu tan colpejat en els últims anys.

5. Pel que fa la xarxa de centres: la demanda que tots els centres que formen part del nostre sistema educatiu, sobretot els sufragats amb fons públics, complisquen el futur “Decret de Plurilingüisme” obligarà a definir unes polítiques molt actives que trenquen d’una vegada el mal endèmic de la “doble xarxa” (escola pública nivells de PEPD òptims —Intermedi i Avançant— versus escola privada/concertada nivells de PEPD regressius o poc eficients —Bàsic i Intermedi). Les xifres actuals posen en evidència la necessitat d’una tasca titànica en aquest sentit, especialment a les ciutats grans i mitjanes, on la presència de la privada/concertada és quantitativament igual o superior a la pública. En aquest moment, un 93% dels alumnes dels centres privats/concertats se situarien en els nivells bàsic i intermedi, front a un 59% de la pública. Tot el treball per fer. En els pròxims cursos no serà suficient lloar les bondats del nivell avançat, caldrà recordar a molts centres que se sostenen amb fons públics —els concerts econòmics— que hauran d’oferir-lo amb garanties per a atendre la demanda i les necessitats del seu entorn educatiu. D’allò contrari aquest decret serà només d’aplicabilitat real en la xarxa educativa pública, com fins ara.

(Les dades numèriques estan tretes de la revista Allioli, juny de 2016)