Defenestrat o de Finestrat?

Com és la nostra llengua: amb el 99 % de fonemes i tan sols un signe d’interrogació, podem sembrar un dubte de grans dimensions entre les persones que llegiran aquest article d’opinió, ja que els dos vocables, podrien referir-se a una mateixa persona, si no fos pel fet que la societat valenciana ha deixat més que clara l’existència d’una persona defenestrada, que es troba aferrada a un cadiral de la cinquena fila del legislatiu valencià i una altra, procedent d’aquesta localitat de la comarca de Marina.

Totes dues, han passat per la cadira gran de la Generalitat Valenciana, amb l’única diferència que el primer, va haver de deixar-la un any després de la gran mentida, en mostrar-se com a un autèntic (des)honorable davant els esdeveniments més luctuosos dels últims setanta anys. El segon, encara hi roman (d’aquella manera) en qualitat de “president encarregat” de fer durar la legislatura fins al 2027, en un intent d’aconseguir que el pas del temps actue en favor de la seua formació política, ja que tots dos formen part del conegut “partit podrit”.

Una formació que, des que el seu fundador (amant del preu dels cigrons) s’autoinvestira en “líder suprem” dels franquistes reconvertits a demòcrates, sempre s’ha practicat el culte a la personalitat del primer de la fila, mentre no hi haguera “ni tutelas ni tu tías”. En eixe cas, els han defenestrat a la primera de canvi.

Això del culte a la personalitat i aquesta admiració reverencial cap a una persona, cap a un líder o cap a un rei, sembla més propi de la bruixeria i del feudalisme, però sobretot, del vassallatge, que no de l’any vint-i-sis del segle XXI. Els cinquanta anys de pseudodemocràcia ens ho han mostrat a bastament.

Entre el “defenestrat” i el de Finestrat, tan sols hi ha “el poder”, ja que tots dos pertanyen a eixa “organització delinqüent” qualificada així per la magistratura, en esbrinar el que penjava del cas Bàrcenas. Tots dos han pintat un mateix decorat de menyspreu i d’oblit, quant a més de 490 dies de la barrancada, cap dels dos ha rebut les famílies dels afectats, morts i desapareguts i tots dos han preferit fer anunci sobre indemnitzacions, abans que obrir les portes de Palau.

Arribats a aquest punt i fet el recorregut que hem fet, ara ja no m’atrevisc a assegurar amb rotunditat tanta diferència entre el “defenestrat” i el de Finestrat, donada la insistència del segon, en mantenir els mateixos vímets al davant d’un executiu, manifestament ineficaç per fer cap mena de reconstrucció.