Tens 0 productes a la teua cistella
Hi ha robots que ajuden en el manteniment d’un hospital, com als infermers del Medical City Heart Hospital de Dallas que treballen amb Moxi, un robot que aprén i després executa tasques com anar a cercar material, dur mostres al laboratori i recollir bosses de roba bruta. Però també els camps i les granges se’n beneficien. Un robot collidor pot agafar per succió les pomes d’un camp de Washington, fent tasques que abans exigien la destresa i precisió d’una mà humana. ¿Llevarà això feina als humans o bé suplirà la manca de mà d’obra? Un robot anomenat Lely Astronaut A4 s’acosta a una vaca en un estable, escaneja el seu collar i li dona una llaminadura si està a punt per a munyir-la; en cas contrari, la vaca continua el seu camí sense compensació. La màquina, doncs, s’encarrega de munyir les vaques automàticament sota la supervisió i control dels grangers des d’un panell tàctil.
Cada volta són més els robots capaços de moure’s com una persona, pujant escales o caminant, com l’ANYmal de l’empresa suïssa ANYbotics, i robots hominoides, en general, que imiten altres accions humanes com tocar música, servir a taula, fer les feines de la llar, acompanyar persones solitàries… Cal destacar la mobilitat i destresa de sistemes com el robot ASIMO d’Honda i les peripècies dinàmiques del robot ATLAS de Boston Dynamics, capaç de fer volantins i parkour mentre es mou de forma autònoma. Sens dubte, els robots hominoides són els més populars i els que la gent fàcilment identifica com a robots perquè responen a la imatge tradicional. Encara més, hi ha robots que imiten deïtats, com el Mindar de la Universitat d’Osaka, que es considera una encarnació robòtica de Kannon, deïtat de la compassió i la misericòrdia en el budisme japonés, que recita ensenyaments budistes.
Una tecnologia emergent són els microrobots i els nanorobots, que com el seu nom indica adopten grandàries particularment menudes, la qual cosa permet fer amb ells eixams de microrobots que conformen un dispositiu més gran capaç d’adquirir noves propietats i utilitats. També serveixen per a l’alliberament de medicaments de forma localitzada en l’organisme i fa temps que s’està estudiant la seua capacitat per a atacar cossos estranys dins l’organisme.
Però si hem de ser una mica crítics amb aquesta nova tecnologia, podem citar David Berreby (de la revista NG, setembre 2020) segons el qual «els robots poden fer tasques ben definides, però no n’hi ha cap que domine la capacitat humana de fer-les de manera simultània i usar el sentit comú».
Pel que fa a l’etimologia, mentre que el mot robot ve de robota, paraula txeca que significa ‘treball esclau’ i fou suggerida per l’escriptor txec Karel Čapek en una obra de teatre (1920), la paraula cíborg procedeix de les paraules cibernètic i organisme. Segons la Viquipèdia, «el terme cíborgs va ser encunyat el 1960 per Manfred E. Clynes i Nathan S. Kline, directors científics del laboratori de simulació dinàmica del Rockland State Hospital de Nova York, per referir-se a un organisme biològic al qual s’han afegit implants nanotecnològics o cibernètics per substituir algun òrgan o per potenciar alguna de les seves capacitats, i amb els quals el seu cos interacciona de manera bidireccional».
Un cas famós de persona a qui han fet un implant robòtic és l’artista contemporani d’origen català Neil Harbisson, que, des del 2004, porta una antena que el fa ser un cíborg, on té instal·lat un eyeborg que li permet veure colors més enllà de l’espectre habitual. Rob Spence, un cineasta amb seu a Toronto, també es considera un eyeborg perquè es va danyar greument l’ull dret en un accident de trets a la granja del seu avi quan era un nen i molts anys després va decidir retirar-se quirúrgicament el seu ull cada vegada més deteriorat i tècnicament cec, per la qual cosa va portar un pegat ocular durant un temps abans que s’hi instal·lés una càmera. Per això va contactar amb el professor Steve Mann de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, un expert en informàtica portable i tecnologia cíborg. El 2009 li van implantar un ull protètic, amb una càmera de vídeo inclosa. L’ull biònic registra tot el que veu i conté una càmera de vídeo de baixa resolució d’1,5 mm quadrada, una petita placa de circuit imprés redona, un vídeo sense fils transmissor que li permet transmetre el que està veient en temps real a un ordinador i una microbateria Varta recarregable.
D’una manera més extensa, es poden considerar cíborgs aquelles persones que porten un marcapassos cardíac artificial, fins i tot unes lents de contacte, lents intraoculars, audífons o, més encara, els implants coclears per a millorar l’audició, entre d’altres dispositius electrònics dissenyats per a superar diferents deficiències orgàniques. L’aplicació de les tècniques robòtiques combinada amb les habilitats per a connectar amb músculs i nervis han facilitat la construcció d’òrgans biònics o cibernètics aplicats a casos com el de Carla Maronda, jove de 25 anys de Xàtiva, que ha perdut les quatre extremitats per efecte d’un contagi bacterià i ha aconseguit realitzar una campanya per a recollir fons que li permeten finançar les seues quatre noves extremitats robòtiques.
En conjunt, podríem parlar, tant dels cíborgs com dels robots, com a màquines quasi intel·ligents que, sens dubte, ens poden proporcionar una ajuda inestimable en tants i tants camps com hem pogut descriure adés, i més. Són, tant els uns com els altres, autèntiques extensions de les extremitats i dels òrgans de relació del cos humà, i, singularment, extensions del cervell en nombroses de les seues funcions vitals. Les màquines tradicionalment han estat això, eines per a ajudar en les tasques més feixugues i repetitives, però ara la novetat d’aquests dispositius controlats per IA rau en la capacitat de ser programats de forma més específica i, fins i tot, d’aprendre a adaptar-se als patrons més reiteratius, amb el consegüent estalvi de feina i millora de la seua eficàcia.
Revista número 508, pàgs. 12-13. Desembre 2024.
