Demanen eleccions… Per què?

Sí; la Conferència Episcopal Española ens ha sorprés amb una demanda d’eleccions. Per què…? Quin és el motiu per a donar suport al que demanen la dreta extrema i l’extrema dreta? Per quina raó se sumen a una proposta que nega la validesa d’allò que el poble plural i sobirà va triat ara fa dos anys elegint uns diputats que els representen?

Fora absurd oblidar que, des del mateix dia de la investidura, s’han demanat noves eleccions; és a dir, s’ha intentat crear un caos mediàtic, una superestructura simbòlica, per a impedir un estil de governar. Mes jo crec que en aquests dos anys no s’han vist crítiques clares, ni opcions diverses, ni alternatives; simplement, un soroll clamorós que tots el mitjans de comunicació han amplificat sense parar.

En acabar de donar la nova de la declaració de la Conferència Episcopal, els periodistes preguntaren a un clergue que eixia de l’edifici si li semblava bé la declaració. Jo no sé si era o no un bisbe, però sí que vaig oir que ell estava d’acord amb unes noves eleccions per «acabar con este caos». De quin caos parlava? Els que van a treballar tots els dies pensen que en les Espanyes es viu en un caos? Els turistes que venen pensen que açò és un caos? De segur que no, si ens fiem de tots el barems nacionals i internacionals. No es veu cap caos enlloc. El que sí que s’hi veuen són molts problemes sense solucionar i moltes coses per millorar, com passa sempre, però la vida de la majoria de ciutadans ja la voldrien moltíssimes persones del planeta, inclosos europeus. El caos de què parlava el clergue només és una imatge mental induïda, una mentalitat prefabricada exitosament a base de la repetició d’informació falsa, badomies escampades pertot arreu.

Possiblement, aquest govern ha estat el més dissortat dels que coneixem en democràcia. Cada any ha hagut de respondre a un problema excepcional: la Filomena, la pandèmia, el volcà, la pujada sobtada i enorme del preu dels carburants, la guerra a Ucraïna, la dana i ara Trump amb els seus aranzels. A més, ara li han eixit de davall de la taula dos pillastres perfectes que han de pagar l’engany que ens han fet juntament amb els que han cooperat amb ells. Malgrat tot, aquest executiu ha aconseguit dur avant el país i millorar les condicions laborals i socials. Per tot això, no es pot adduir que haja fracassat. Jo no soc un votant del PSOE, però és el que em pareix veritable.

No m’estanya que ho afirme l’oposició, però que ho diga la Conferència Episcopal em sembla fora de trellat i sense cap prudència, perquè les eleccions fora de termini les han de demanar la majoria del diputats del Parlament i no per la campanya de les forces adverses ni el núvol mediàtic, ni les associacions empresarials, ni les judicials i, encara menys, l’assemblea de pastors de la fe catòlica.

Podran dir-me: «demanar eleccions no és roí; és una petició democràtica». Lamentablement, he de dir que no; que no és democràtic, perquè el que ho és realment és que s’acabe la legislatura, si no és que realment el país vaja molt a pitjor i llavors ja ho faran els que tenen poder per a fer-ho: els elegits per l’assemblea.

Revista Saó Núm. 515, pàg. 11. Juliol 2025.