La revista degana en valencià

Democràcia, reduir-la o ampliar-la?

04/10/2021

Sembla que de paraula ningú està en contra de la democràcia, tot i que hi ha que pretén limitar-la, reduint-la a allò que diríem de mínims, o fins i tot, tenim opcions que entenen per democràcia més bé amb allò de la “democràcia orgànica” del franquisme. Doncs, el sistema democràtic té a veure amb conceptes com la sobirania popular, la representació, el sufragi , les eleccions, les llibertats públiques, i les majories i minories.

La pràctica ha evidenciat com aquest concepte abstracte es porta a la pràctica a través de la representació, de forma que aquesta tendeix a reflectir sols una part de les opcions i no totes, formant les majoritàries en funció dels sistemes electorals, els quals sovint no donen una expressió fidel de l’esmentada sobirania. El govern el poble no és més que el govern d’aquells partits que surten per governar. Per això es sol plantejar com nota distintiva el respecte a les minories, i tanmateix, surt la necessitat de canals de participació, i no limitar el fet democràtic al vot de cada ix anys, sinó dia a dia.

A hores d’ara aquestes qüestions de calat, i que van més enllà del temps que duren les legislatures, han estat objecte de debats més bé acadèmics que parlamentaris, i la raó és senzilla, puix com apunta el filòsof Daniel Innerarity: “el calendari electoral segmenta el procés polític no afavorint d’adopció de mesures que portarien prou temps. Hi ha una discrepància entre el temps necessari per a abordar problemes complexos i els imperatius electorals, un desajust entre del temps requerit per afrontar els principals problemes…”

La societat moderna, per altra banda, ens està emplaçant a ampliar el camp de la política constitucional clàssica. Podem considerar com a exemple el nostre cas, un estat amb un sistema democràtic equiparable a allò que es considera normal a Europa, o siga dins dels cànons tradicionals, amb preceptes que proclamen l’igualtat, cas l’article número 14 de la Constitució, però que malgrat que la lletra impresa no evita les grans desigualtats socials existents, també al text del 78 observem una mena de declaració d’intencions que reconeix el dret a la vivenda, o a la cultura, quan la realitat, mostra que els drets socials no es troben suficientment garantits.

No estic plantejant que el règim existent que regula la vida pública a Espanya no puga ser qualificat de democràcia, en limite a assenyalar uns dèficits, i, per tant la necessitat d’ampliar els conceptes. Parlem de reformes de calat, com que això necessitaria les corresponents iniciatives legislatives, o siga dels grups parlamentaris, resulta evident la gran dificultat per obtindre resultats positius a curt termini, aleshores sovint els debats s’ajornen “sine die”, i allò que en espais de reflexió o estudi resulta evident no es trasllada al legislador, té, doncs, sentit parlar-ne? Doncs, sí que ho té, almenys alguna gent ho està intentant, com es veu en situacions urgents com són els desnonaments, o creant consciència social a favor de canvis de fons.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top