Denunciem

16/01/2023

Febrer, Benilloba. Una dona telefona al número de la consulta mèdica que té assignada. Té cita per a aquell dia i hora. Quan comença a parlar, el metge li diu que no l’entén i que no la podrà atendre. La dona diu que parlarà més lentament per facilitar la comprensió. El metge insisteix que no l’entén i que li ha de parlar en espanyol. La dona acudeix al centre de salut. Al poble, tothom parla català. Al carrer, és rar escoltar cap altra llengua. El metge repeteix davant la dona que no l’entén i que si vol que l’atenga li ha de parlar en espanyol. La dona li diu que si no entén el valencià, hi ha cursos per aprendre’n. El metge es gira d’esquena i, sorprenentment, li diu que no pensa fer cap curs per aprendre res.

Abril, Crevillent. Un vell acudeix al Jutjat de Pau. Vol resoldre un tràmit burocràtic. La funcionària, que parla espanyol, li demana que li diga el número del document d’identitat. El vell li’l comença a dir. La funcionaria se’n fot i li diu que no l’entén. Li diu que parle castellà, que és «la lengua de todos». L’home s’hi nega.

Juny, Quart de Poblet. Un metge traumatòleg es nega a assistir un pacient que li ha parlat en català. «Si em parla valencià –li diu en espanyol–, vosté ha d’abandonar la consulta». Tot seguit, és el metge qui marxa. El pacient no és atés.

Octubre, Alacant. Uns pares acudeixen a un centre mèdic amb la filla malalta. En el registre d’entrada, els diuen: «O parleu en castellà o no podrem atendre la vostra filla».

Aquests són alguns dels casos recollits en l’Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià del 2022. N’hi ha cent vint-i-sis recollides. Moltes són denúncies per vexacions. Metges, policies, jutges o empleats de ferrocarrils, tant se val. Casos claríssims d’abús de poder i d’odi lingüístic.

El 2015, Plataforma per la Llengua començà a publicar informes anuals sobre les discriminacions que els catalanoparlants patien per part de l’administració espanyola. Des d’aleshores, el nombre de denúncies no ha parat d’augmentar. No hi ha més vexacions ara que fa deu o vint anys. Simplement, la gent està acostumant-se a denunciar. Ja és un gran què.

Moltes de les denúncies acaben sortint publicades als diaris: a Vilaweb, al Diari de Mallorca, a La Veu del País Valencià… De mica en mica, els lectors d’aquests diaris van prenent consciència que cal denunciar. Per què? De què servirà? Al País Valencià, hi ha una Oficina de Drets Lingüístics i un Síndic de Greuges. Ningú no n’espera res, d’aquestes oficines. Al govern, hi ha conselleries ocupades per elements d’un partit que fins fa poc es declarava nacionalista. Han tingut set anys i mig per crear una situació menys hostil per a la llengua del país. Han estat incapaços de mostrar ni tan sols que tenien un cert poder per influir. Els que presenten les denúncies confien molt més en els advocats de Plataforma per la Llengua que en el govern. No esperen que cap de les denúncies prospere, perquè els jutges han mostrat reiteradament la seua bel·ligerància idiomàtica. Les xifres són clares: dels cent quaranta jutges que hi ha assignats als tribunals de les Illes Balears, només tres utilitzen el català regularment; al País Valencià, només en són dos en els vora quatre-cents òrgans judicials. Ni la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana ni el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià donen dades sobre el nombre de sentències escrites en català, perquè no se n’escriuen a penes. Fins fa poc, només hi havia contractada una traductora de català per a tot el territori, perquè gairebé ningú s’atrevia a dir en un judici que preferia parlar en català a fer-ho en espanyol. Ni els advocats, ni els demandants, ni els acusats, ni els fiscals. Un magistrat d’un jutjat contenciós administratiu de València va declarar fa poc a la premsa que, en tots els anys que portava en els tribunals, no havia trobat mai cap advocat de l’Estat o de la Generalitat Valenciana que s’adrecés a ell en una llengua distinta del castellà.

Per això és important que els advocats de Plataforma per la Llengua facen la irrupció en els tribunals i que ho facen presentant denúncies de discriminació lingüística. Potser el jutge se sentirà acusat. Si té un mínim sentit de l’equitat se n’hauria de sentir, d’acusat. Ells i els fiscals formen part del sistema, tant com aquella jutgessa de Figueres que pronuncià el famós «Si me hablas en catalán se suspende el juicio», que Plataforma per la Llengua va utilitzar precisament per titular el seu informe dels casos que havien tingut lloc entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015.