Les Unitats per l’Educació Multilingüe i Escola Valenciana denuncien la deriva ideològica de la lingüística

Escola Valenciana i les Unitats per l’Educació Multilingüe de les Universitats de València i Alacant van presentar un informe que alerta sobre la deriva ideològica de la política lingüística educativa i l’impacte devastador de la Llei 1/2024, coneguda com la llei de llibertat educativa, en l’ensenyament en valencià. La presentació va tindre lloc a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, en un acte que va aplegar representants polítics i socials compromesos amb una educació que defense la nostra llengua i cultura.

Segons l’informe, elaborat per Jordi Antolí i Alícia Martí i accessible al web d’Escola Valenciana, la Llei 1/2024 té conseqüències greus per a l’ensenyament del valencià. Entre els efectes més destacats hi ha l’increment de les exempcions en les zones castellanoparlants, la reducció del temps d’exposició a la llengua i l’impacte negatiu en la cohesió social.

Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana, va estar rotunda: “Aquesta llei no és llibertat, és una trampa. És una estratègia per minvar el valencià, una aberració sociolingüística que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i les nostres institucions”. “No podem permetre que ens roben el futur de la llengua i ens imposen un model excloent i uniformador. Exigim un model educatiu que cohesione, respecte a la diversitat lingüística i cultural i que aposte pel valencià com a eina de cohesió i progrés social”, va afirmar.

L’informe, a més, aporta evidències objectives que demostren que la Llei 1/2024 no fa més que generar desigualtat entre territoris i centres educatius. Segons aquest, la comunitat educativa ha demostrat sobradament la seua capacitat per gestionar l’activitat docent i adaptar els recursos al context sociolingüístic de cada centre. Per això, consideren inadmissible qualsevol intromissió administrativa que limite aquesta autonomia i denuncien que la consulta sobre la llengua base va ser una mesura populista, innecessària i ideològicament esbiaixada que ha obstaculitzat desproporcionadament l’organització dels centres educatius.

Segons l’anàlisi, l’aplicació de la llei ha discriminat les famílies de les zones de Predomini Lingüístic Castellà que havien demanat ensenyament en valencià. Davant d’aquesta situació, diverses entitats reclamen l’elaboració d’un pla estratègic per reforçar l’ús del valencià a les comarques de predomini castellà i evitar la disgregació idiomàtica, especialment al migjorn valencià.

Tot i les dificultats imposades per la llei, l’informe també revela símptomes d’esperança. Famílies de ciutats mitjanes i grans com Vila-real, Gandia, Alcoi, Torrent i Sagunt han exigit públicament una educació en valencià, amb una demanda creixent de centres que oferisquen ensenyament en la nostra llengua.

Des d’Escola Valenciana insten la Conselleria d’Educació a adoptar un pla estratègic que garantisca l’ensenyament en valencià a totes les comarques, incloent-hi els centres privats-concertats, que fins ara han estat refractaris a oferir línies en valencià, i a parar així l’ofensiva contra la llengua.

“La defensa del valencià passa per l’educació. No deixarem que ens desmantellen la nostra llengua a les aules. Farem front a aquesta llei, perquè el futur de la nostra llengua està en joc”, va concloure Rosanna Martínez, en un contundent missatge de resistència i lluita per la preservació del valencià en el sistema educatiu.