Des del dia 55 de “confitament” per pandèmia

07/05/2020

Posar com a unitat de mesura “la província” ens acosta més a un estat jacobí, com ho és el francés, que no a un disseny propi d’un estat de les autonomies, anunciat des d’ara fa 42 anys, però en procés de recentralització des de fa una vintena. Hi ha moltes persones, que pensem que en acabant aquesta tronada, arribarà el temps de demanar responsabilitats, però tal com està la situació en aquest 55 dia de “confitament” per la pandèmia, convé remar tots en la mateixa direcció.

Però no des de la uniformitat imposada per un govern que se sap feble al centre de l’altiplà; s’ha de respectar la diversitat i caminar cap a un futur fonamentat sobre el respecte a les persones, les nacionalitats, les idees, la diversitat. El respecte és el camí del futur.

Ara és el moment de projectar el pensament cap a les persones sense recursos; aquelles que esdevenen incapaces d’entendre què és el que està passant…, sense suport social. Aquelles que no acaben d’entendre que vivim una pandèmia preocupant i que hi ha indrets del món (una professora de la Universitat de València em feia la reflexió fa alguna setmana) dels qui no tenim informació i sobre els que ens desinformen segons els convé.

A casa nostra, també hi ha punts foscos i és per això que, cal mantenir la llum de l’esperança encesa. Sabem que han començat a produir-se brots d’incivisme, hi ha reaccions autoritàries, hi ha sentiments d’incredulitat…i trobe, sincerament, que una part d’aquests comportaments han estat provocats per aquelles conferències de premsa protagonitzades pels qui porten uniforme i van farcits de condecoracions.

Ara, a partir d’aquest 55é dia de “confitament”, s’han de saber restaurar habilitats socials, i emocionals de dalt a baix, perquè comença a entreveure’s un virus tan perillós o més que el coronavirus: la intransigència i l’odi cap a l’altre. Un virus aquest, que s’ha de combatre amb una vacuna múltiple: trellat, reflexió, rigorositat, estima, diàleg, serenor, empatia…maduresa i respecte.

Convé recuperar bones pràctiques, perquè, d’ara endavant, no podem tornar a la normalitat, perquè, precisament la normalitat, aquella normalitat, era el problema. Davant d’aquesta distopia, no ens anem a rendir. Bé que ho deia Estephan Hessel: “ens mantindrem fidels a l’esperança amb el demà, i, ho farem perquè cada dia que passa, encara que el futur estiga lluny: arribarem”. Arribarem igual que ho va fer Ulisses a Ítaca, després d’eixa llarga travessia. La pandèmia ha de fer una societat més forta, més lliure, més solidària i més crítica.

A poc que ho procurem, n’estic convençut que, aquesta societat ha de saber trabucar la indignació en compromís; els aplaudiments amb solidaritat; el silenci de places i carrers, amb diàleg; la intransigència amb respecte…i els atavismes en cultura. La resposta a aquest temps de pandèmia, ha de ser la defensa dels valors democràtics i la recuperació de les llibertats personals, socials i col·lectives.

Les xifres comencen a pintar del color de l’esperança i, des d’aquest punt estant, em reafirme tot dient que, aquesta pandèmia passarà i sols la salvarem i, salvarem un nou model de desenvolupament, si el fonamentem sobre un desenvolupament socialment just, personalment amable i col·lectivament respectuós amb el Planeta. Ara, convé començar a recuperar el pensament polièdric i el sentit global dels problemes.