Desesperació en el PP per no fer caure Pedro Sànchez 

El president del Govern, Pedro Sánchez, durant una compareixença en el Congrés dels Diputats. FOTO: Web de lamoncloa.gob.es. Ministeri de la Presidència.

Els populars i els voxistes (el PEPEVOX, o els partits franquistes) estan molt nerviosos i vora la desesperació, perquè no poden fer caure Pedro Sànchez. Els seus esforços no es materialitzen en res i van passant els dies, les setmanes i els mesos i a Sànchez no hi ha qui el moga de la cadira. A aquesta gent els passa com als que esperàvem que morira Franco i no hi havia manera; d’aquest estiu no passa, déiem i apareixia al NO-DO amb un enorme peix acabat de pescar, o amb un cérvol abatut en un bosc. El dictador no es moria, sinó que reviscolava! I nosaltres ens conformàvem dient que cada dia està pitjor, que el peix li l’han enganxat a la canya per a la foto… Una cosa pareguda a la que diuen els pepevoxistes sobre Sànchez, especialment Feixóo,que li augura calvaris judicials i damunt insisteix cada dia amb una miserable invocació: vayase senyor Sánchez.

La raó perquè no caiga Sànchez és molt senzilla, però els franquistes no la volen veure ni oir. I és que Sànchez té assegurats, a més dels seus vots socialistes, els de Sumar, els dels partits nacionalistes, dels podemites i fins i tot dels nacionalistes de dretes de Junts i del PNB. Aquests darrers, que en altres temps pactaren amb Aznar, ara a Feixóo, li han donat unes rotundes carabasses i li han dit no per dues raons: pel pacte que té amb el partit feixista Vox i per la política antinacionalista que proposen els populars.

Aquests partits, malgrat que s’han posat en cos i ànima a atacar Sànchez des de tots els fronts i amb totes les armes, incloent-hi la rècua de jutges i fiscals de la seua mateixa corda, que els fan el joc, malgrat tot, fracassen en cada acció que mamprenen, en tots els atacs, raó per la qual molts militants es pregunten per què Feixóo no s’atreveix a presentar una moció de censura, com li feu Sànchez a Raxoi. Borja Sémper ho ha explicat: perquè saben que perdrien. Recordem que Feixóo deia altra cosa: que ell no era president perquè no havia volgut (rialles). En aquestes condicions tan contradictòries i veient que el temps va passant i no toquen bola, la tropa popular viu un atac de nervis permanent, especialment Feixóo, que està convençut que si caigués Sànchez podria aconseguir el somni de la presidència del govern. No cau en què hi hauria noves eleccions i que el PP i Vox tornarien a fer curt i tornarien a faltar-los uns pocs vots, que no trobarien enlloc i que es tornaria a formar un pacte progressista… És el que insinuen les enquestes. Feixóo també ha de pensar que hauria de desfer-se de l’Ayuso, que somia el mateix que ell. Quin PP més difícil i pintoresc! Que tinguen paciència, doncs, perquè Sànchez acabarà la seua presidència algun dia, sols que, per ara encara no.

Tots els partits que votaren Pedro Sànchez s’arriscaren molt i els ha anat molt bé, fins ara i cadascú ha de complir el que havia promés. El PSOE ha de dur endavant els compromisos del seu programa; també s’han de dur endavant els acordats amb Sumar, amb els partits nacionalistes d’esquerres i amb els altres partits com Podem, Junts. PNB i crec que els canaris. Del compliment dels compromisos acordats, o de la major part, sí que dependrà la continuïtat de Sànchez i en això rau la seua fortalesa, contra la qual van estavellant-se les maniobres dels franquistes i també les d’alguns il·luminats barons socialistes, que no estan satisfets amb el que tenen.

Tornant als franquistes, en la seua desesperació incorren en el greu error d’atacar sense miraments i sovint cegament a Sànchez, perquè estan engrescats pel polític més mentider i poca-solta del PP, o siga Aznar, que continua pontificant pel morro, llançant consignes verinoses i beates de comissari falangista dels anys quaranta: cadascú on es trobe, si pot fer alguna cosa, que la faça. Una consigna així, llançada a una gent poc racional i més o menys zombi, que prèviament ha estat escalfada i enervada amb falsedats, i que té unes ganes immenses de fer-se un lloc i viure de la política. Com digué Zaplana, ell havia vingut «para forrar-se» i això és el que pensen tots els populars, i per això tenen tants casos de corrupció jutjats o en espera que els toque el torn. Sobre aquest punt Feixóo té una teoria que explicà en l’època del cas de Camps: Paco ha tenido mala pata y lo han cogido. Així que d’això es tracta, de que no te cojan (i el diumenge tots a missa de dotze). I si t’agafen, com li passà a ell quan el fotografiaren amb el narcotraficant més important de Galícia, dius que tu no sabies res del tràfic de drogues, que passaves per allí i apujares a saludar i… Déu dirà, perquè l’oposició ja se n’ha oblidat…