La revista degana en valencià

Desigualtats de gènere en la societat valenciana

Les oportunitats per al desenvolupament de l’autonomia personal de les dones han augmentat progressivament durant les últimes dècades en la societat espanyola. La seua incorporació al sistema educatiu i al mercat de treball, i la possibilitat de decidir sobre la maternitat, són sens dubte els fenòmens clau que han afavorit una nova i més justa situació social de les dones. És un fet la desaparició de la legislació discriminatòria, i constatable empíricament l’emergència de nous models de relació més igualitaris. És possible que els estereotips, espais i activitats associats al gènere es desdibuixen i es vencen tímidament les reticències al canvi dels models apresos. No obstant això, a pesar d’aquests èxits i expectatives, entre les dones i els hòmens hi ha encara diferències importants de riquesa, poder, prestigi i estatus, és a dir, desigualtats en tant que denoten la falta d’equanimitat i justícia en la distribució d’oportunitats, recursos i possibilitats vitals. Així ho mostren les estadístiques de la nostra comunitat autònoma, a partir de l’exploració de les quals es pretén oferir una imatge de les asimetries de gènere en la societat valenciana actual.

En l’esfera de l’educació, les xifres de l’INE sobre la població de 16 anys i més en 2010 posen de manifest dos fets destacables. En primer lloc, que les persones analfabetes o sense estudis representen l’11,9 % en la població femenina i el 8,2 % en la masculina, diferència intersexe que s’ha escurçat de manera significativa al llarg dels últims decennis, simultàniament a la reducció en ambdós sexes de les persones amb nul·la o exigua formació. En segon lloc, que tant entre els hòmens com entre les dones la proporció de persones amb estudis superiors ratlla el 23 %, i que amb el pas dels anys s’esborra el desavantatge de les dones. Aquestes dades revelen una ruptura del patró d’escolarització lligat a rols de gènere i caracteritzat per l’abandó anticipat de l’educació formal per part de les dones. Això no obstant, encara que de l’alumnat matriculat en diplomatures, llicenciatures i graus en el curs 2010-2011 en les universitats valencianes el 52,3 % són dones, les diferències s’entreveuen en les branques de coneixement per les quals opten: la infrarepresentació de les dones en enginyeries i arquitectura (28,5 %) desvela la influència dels rols i la socialització de gènere en l’elecció dels estudis i, conseqüentment, en les àrees professionals.

Les condicions de l’ocupació femenina no s’han equiparat a la masculina, com assenyalen les dades de l’Enquesta de Població Activa de 2012. Les desigualtats en el mercat laboral no s’observen en la desocupació, que afecta amb una virulència anàloga els dos sexes (27,8 % en els hòmens i 27,4 % en les dones), sinó en les taxes d’activitat, la situació professional o el tipus de contractació. La taxa d’activitat en els hòmens arriba al 67,2 % i en les dones el 52,6 %, diferència que s’atenua en els grups d’edat més jóvens i s’accentua en els majors. La situació professional és molt desigual, com ho mostra el fet que dues de cada tres persones que treballen per compte propi són hòmens, i entre els ocupadors set de cada deu, mentre que la població assalariada representa el 78,4 % en els hòmens i el 86,5 % en les dones, i en elles és superior (en termes absoluts i relatius) la xifra d’ocupades en el sector públic. La relació laboral mostra un desavantatge per a les dones en tant que el 28,9 % dels seus contractes són de duració temporal, enfront del 25,6 % en els hòmens, la qual cosa està estretament associada a la discriminació salarial. En efecte, de l’Enquesta d’Estructura Salarial de 2010 es desprén no sols que el guany mitjà anual va ser de 5.555 euros més en els hòmens (23.332 €, i en les dones 17.777 €), sinó també que la bretxa salarial entre els hòmens amb contracte indefinit i les dones amb contracte temporal ascendeix a 12.128 euros anuals.

L’ús del temps representa una important dimensió de les desigualtats lligades al sistema sexe/gènere, com s’infereix de l’Enquesta d’Ocupació del Temps 2009-2010. Els valencians dediquen a la seua atenció personal, a la vida social i diversió i als esports o activitats a l’aire lliure una hora diària més que les valencianes. Enfront d’aquest temps autònom, el que s’estructura i és organitzat per la persona que l’usa, el temps heterònom es distribueix atenent els rols de gènere: en ells, és major el temps destinat al treball retribuït, i en elles és major el que ocupen en tasques de la casa i d’atenció a la família, la qual cosa podria qüestionar si la incorporació de les dones al mercat laboral ha alterat substancialment el repartiment del treball reproductiu, al qual dediquen al dia 4:40 hores les dones i 2:32 hores els hòmens.

En l’àrea de la salut, les asimetries de gènere són acusades. A pesar que l’esperança de vida en nàixer és superior en les dones (84,4 anys, i en els hòmens 78,8 anys, dades de l’INE per a 2011), en les enquestes es descobreix que elles presenten una salut més degradada. L’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana de 2010 indica que gaudeixen d’una salut bona o molt bona el 80,8 % dels hòmens i el 71,2 % de les dones; que elles pateixen més dolor i malestar que ells (38 % i 25 %, respectivament) i consumeixen més medicaments. Així mateix, és molt simptomàtic que en la població femenina hi haja més situacions d’ansietat o depressió (23 %, i en els hòmens 13 %), dos trastorns presumiblement lligats a la profunda desigualtat en la valoració social que s’ha fet de cada sexe, a les normes i imatges socioculturals de com han de ser les dones i els hòmens, i que ocasionen més vulnerabilitat en elles.

En política, la balança s’ha equilibrat considerablement, si bé s’inclina cap al costat masculí. La participació de les dones en els diferents àmbits del poder polític ha experimentat un important augment, propiciat per la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i hòmens, que estableix el principi de composició equilibrada en òrgans i càrrecs de responsabilitat. En aquest sentit, integren el Parlament autonòmic un 40,4 % de dones, més paritari que el govern autonòmic (3 dones i 6 hòmens, 2 d’ells president i vicepresident) o les secretaries autonòmiques (9 de les 13 ocupades per hòmens). La asimetria s’observa igualment en examinar els governs dels municipis de més de 30.000 habitants: en 21 dels 31 ajuntaments, el govern està presidit per un home.

Segons l’Estadística I+D de 2011, és notable la participació de les dones en l’activitat científica, fet que afavoreix l’eradicació dels biaixos androcèntrics que ha generat l’escassa presència de científiques. Un desequilibri major trobem en la distribució de càtedres universitàries, a penes un 20 % ocupades per dones en el curs 2010-2011 (si bé, a mesura que descendeix el nivell d’ensenyament es produeix una progressiva feminització de la docència, que arriba al 81,4 % en infantil i primària). Les asimetries es registren també en les presidències d’entitats que representen l’excel·lència en diversos camps de les ciències, les arts i les humanitats, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, la Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació o la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en tots els casos ocupades per un home. No sembla senzill travessar aqueix “sostre de vidre” o conjunt més o menys subtil però poderós de barreres d’accés de les dones a alts càrrecs o posicions clau.

Finalment, la manifestació més atroç de la discriminació de les dones, la més visible i sobre la qual hi ha més sensibilitat i preocupació social i política, és sens dubte la violència contra elles. Les estadístiques apunten que en 2011 es van presentar 19.540 denúncies per violència de gènere, una xifra semblant a la registrada en anys anteriors, i van ser assassinades 8 dones a la Comunitat Valenciana (75 víctimes mortals des de l’1 de gener de 2003 fins al 31 de desembre de 2011).

Aquestes i altres formes de discriminació que pateixen les dones són incompatibles amb els valors que proclama l’ordenament jurídic orientat a avançar cap a l’equitat. La igualtat de gènere continua sent un assumpte pendent, i realitzable perquè les diferències entre hòmens i dones estan definides culturalment i són susceptibles de modificació. Per això, cal prosseguir l’adopció de mesures específiques per a apuntalar els avanços i combatre les desigualtats existents, més encara quan alguns experts vaticinen que podrien aguditzar-se en el futur com a conseqüència dels persistents problemes econòmics, la desocupació creixent i la crisi per què travessa l’estat de benestar.

Article publicat al nº 381, corresponent a abril de 2013

Inscriu-te al nostre butlletí

Top