Comença el desmantellament del Castor

Quan es publique aquest article, ja haurà començat el desmantellament del magatzem submarí de gas Castor, situat davant la costa de Vinaròs. L’obra es va acabar de construir l’any 2012, malgrat l’opinió en contra de molta gent del territori, d’experts i d’informes mediambientals, que en desaconsellaven la construcció per risc sísmic. La construcció d’aquesta infraestructura va anar a càrrec de l’empresa Escal UGS, participada en un 66 % per l’ACS de Florentino Pérez.

Quan l’any 2012 van començar a fer les proves d’injecció de gas es va originar un allau de més de 600 sismes que sembraren el pànic al litoral. Com a conseqüència d’aquests fets, el Ministeri d’Indústria en va ordenar el tancament definitiu el 2013.

Aquest projecte, que es va dissenyar com a magatzem estratègic de gas natural per a l’Estat espanyol, s’ha convertit en un símbol d’infraestructures fallides i gestió deficient. A més de tots el problemes tècnics i riscos mediambientals, el cost econòmic del projecte ha recaigut en el conjunt dels contribuents. Tot un exemple de mala planificació i manca de transparència.

Després de diverses vicissituds, el Consell de Ministres del 31 d’octubre de 2019 va acordar el segellament definitiu del magatzem de gas, que es va anar demorant a l’espera de disposar de les autoritzacions del Ministeri per a la Transició Ecològica. L’empresa encarregada del desmantellament és Enagás; per a l’execució de l’operació de segellament utilitzarà una plataforma especial, coneguda com jack-up, que permetrà accedir al pous submarins per segellar-los de forma segura. La previsió és que l’operació dure vuit mesos i el cost total estimat és de 76 milions d’euros.

Tant l’Ajuntament d’Alcanar com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia i Afectats del Castor, consideren aquest pas com una victòria ciutadana, però afirmen que continuaran vigilant el procés, perquè, segons la plataforma veïnal, l’operació comporta riscos importants com el possible abocament d’hidrocarburs des del fons marí, ja que el gas es va injectar en antics pous petroliers explotats antigament per la companyia Shell. També alerten del risc de nous sismes originats pels moviments realitzats durant el procés de segellament.

Segons l’empresa, es prendran mesures estrictes per tal d’evitar els possibles riscos, com l’ús d’una extensa xarxa de sismògrafs, controlats per diferents institucions científiques que estaran preparats per a detectar nous sismes, i en cas que hi haja un terratrèmol de magnitud superior a 2,5 de l’escala de Richter s’aturaran els treballs.

Una vegada acabada està primera fase, es durà a terme el desmuntatge de les infraestructures marítimes i terrestres, però sembla que això no es farà de manera immediata, perquè en contra del que preveu la Llei d’Hidrocarburs en vigor –segons la qual totes les instal·lacions que s’abandonen o es queden sense ús han de ser desmantellades immediatament–, el cost estimat per la mateixa Enagás, de més de 260 milions d’euros, n’ha frenat el procés. Per la seua banda, la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, va afirmar al Senat que després d’aquesta segona fase s’avaluarà quins materials es podran reutilitzar per a ser venuts i reduir les despeses d’aquest projecte.

Esperem que el tancament d’aquesta infraestructura fallida implique que es vagen tancant les cicatrius que ha deixat en les comunitats afectades i que els veïns recuperen la seguretat i tranquil·litat que reclamen des de fa més d’una dècada.