Dos germans i una masia

Allí estaven els dos germans veient passar els dies i esperant un incert final. De vegades se’ls podia veure asseguts a la porta de la masia mentre la feina del camp ho permetia. De vegades, el clima no era el desitjat i l’única distracció era veure el pas de vehicles per la carretera que passava a prop.Tots dos van continuar fadrins amb una existència tranquil·la. El treball a la masia era el primer a les seves vides. De vegades, baixaven al poble, però la seva vida la continuaven fent a la masia, lloc que els havia vist néixer i on havien vist morir a tants membres de la seva família.

Em vaig assabentar que un d’ells estava molt malalt i vaig anar a visitar-los. “És llei de vida” – em deien.  Els dos es miraven mentre em parlaven de la malaltia com qui sap d’un incert final que se li apropa lentament. Em comentaven els dubtes que els envaïen i que no eren pocs: Què en seria del mas? Qui continuaria amb les tasques del camp? Com sentiria un l’absència de l’altre quan havien viscut si havien treballat sempre junts? Qüestions que es feien en un moment en què sentien que hi havia més record que futur.

Reflexions que venien quan no havia una nova generació que pogués i sabés treballar aquelles terres, que de ben segur estaven condemnades a ermar-se a poc a poc. Com em deien: “quan nosaltres morirem totes aquestes terres es perdran i tota la feina que s’ha fet durant anys  potser no tindrà cap sentit.”

Ells dos simbolitzen l’envelliment de la població rural que s’està succeint als Ports i que ha estat ajudada per la despoblació progressiva que s’està produint a la zona. Aquest fet també ha estat molt ajudat per l’agreujament de les condicions a l’agricultura que cada vegada fa més complicada la vida de la pagesia i fa que cada vegada més joves abandonen la idea de continuar cultivant les terres que sempre havien conreat les seves famílies.

A poc a poc, es van morint els testimonis d’una generació de masovers, portadors d’una cultura. Una lenta desaparició anònima d’aquells que han continuat amb unes tradicions transmeses generació rere generació i que ens han proveït de valuosa informació per a apropar-nos a la cultura popular i tradicional de les nostres comarques rurals. Dues vides que simbolitzen la pèrdua del coneixement tradicional de generacions que han viscut sempre a les masies i que han estat totalment connectades amb el territori. Dos germans i un món rural  que a poc a poc es perd.