Despolititzar els jutjats

Arran les darreres declaracions públiques del president del Consell del Poder Judicial davant el ministre que entén del ram, convé fer una reflexió al voltant del que convindria fer en aquest camp, ja que lluny de “desjudicialitzar” la política, s’han de buscar altres caminals per resoldre el problema que té plantejat el màxim òrgan constitucional col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes que fa les funcions de govern del Poder Judicial, amb la finalitat de garantir la tasca dels jutges en l’exercici de la funció judicial davant d’altres poders.

Doncs bé, el seu president, durant l’acte de lliurament dels premis de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, va demanar ferventment els poders de l’Estat, a no mantenir complicitat de la deslegitimació del Poder Judicial “amb les seues actituds o amb els seus silencis” però a més, va afegir una frase lapidària que ha guanyat terreny entre tertulians i tertulianes polítiques de diversos mitjans de comunicació.

Amb aquesta frase lapidària del president dels jutges espanyols, van haver-hi polítics impulsius a qui se’ls va acudir la brillant idea de “desjudicialitzar” la política i l’han comprada massa tertulians i gent que senta càtedra i pontifica, entropessant amb les mateixes síl·labes. Fins i tot forma part del menú de diumenge d’aquells que animen taules de diàleg o acords entre forces polítiques distants.

Al meu humil entendre, no convé “desjudicialitzar” la política, perquè aquesta (ni ara ni mai) ha de situar-se per damunt de la resta de la ciutadania o al marge de les obligacions comunes de les persones físiques o jurídiques. No s’ha de “desjudicialitzar” la política perquè si un representant públic comet qualsevol irregularitat o propel·lia, ha de caure en mans de la justícia, que per això està i a més, s’ha de fer servir.

Sincerament, el que pense en aquest sentit, és que no cal “desjudicialitzar” la política , sinó que el que més ens convé és despolititzar la justícia i, d’aquesta manera, els polítics podran ser iguals davant la llei i les persones tertulianes, s’animaran a rebaixar el nivell de les seues opinions, sovint elevades de to. Ja hem tingut prou “desjudicialitzant” la Corona; no cal construir més parcel·les d’impunitat.

Seria més partidari precisament, d’aquesta segona part del binomi, del de despolititzar la justícia, per poder “judicialitzar” a fons tots els casos de corrupció política, econòmica i social existents en seu judicial, que es troben tenallats per les influències polítiques dels jutges que tenen aquestes carpetes damunt la seua taula de treball. És en l’administració de la Justícia on tenim l’autèntica perversió.

Així les coses, cal entossudir-se a no comprar el discurs de la “desjudicialització” de la política, però exigir la despolitització de la justícia mitjançant un sistema de renovació del màxim òrgan dels jutges, àgil i planer. Convé exigir a jutges i magistrats que no permeten tenir emmanillat i segrestat aquest òrgan de govern tot un lustre. Despolititzem la justícia si és no volem que ens despolititzen la política, perquè això ens farà retrocedir a la frase del general colpista: “vosté faça com jo, no es clave en política”.