Despolititzem les cavalcades

16/05/2022

És una frase molt repetida, però no per això deixa de ser una realitat: la Nit de Reis és la més màgica de l’any. Hi ha il·lusió als ulls dels més menuts de la casa, però també als dels que ens fem més grans, per tot el que simbolitza, però també per l’enyor i perquè ens retrobem amb el nostre xiquet interior. Imagine que la màgia de la nit s’intensifica considerablement quan representen els savis protagonistes de la nit, que pels carrers de pobles i ciutats van repartint somriures, joguets, llibres i moltes altres coses. Ara bé, no tothom tenim la sort de poder viure aquest moment.

La innocència ens faria pensar que la tria d’aquests tres representants és casual, però és res més allunyat de la realitat: en alguns indrets hi ha llista d’espera; en altres, les persones organitzadores acaben proposant gent del seu entorn més proper…, i en altres, la tria respon a interessos específics. Potser aquest és el cas de la ciutat d’Alacant, on enguany han desfilat pels carrers el líder del PP i president de la Diputació, Carlos Mazón, fent de Gaspar. Vestit de morat i amb uns treballats cabells marrons, el popular va arribar en vaixell –amb més sort que els reis d’Orpesa– i va ser aclamat pels xiquets, però també el centre de totes les mirades dels adults.

No és la primera vegada que passa a Alacant; de fet, la classe política d’aquesta ciutat té un vincle curiós amb els Reis d’Orient. Tan sols cal recordar la visita que li van fer a Sonia Castedo a sa casa per veure que alguna cosa no acaba d’anar del tot bé. I prova d’això és la reacció de Mazón quan l’oposició critica que fera de Gaspar: «No crec que haja de demanar perdó per ser Rei (…), perquè hi ha hagut presidents de la Diputació de tots els colors polítics que ho han sigut».

I, en part, té raó. Al llarg dels anys, per pobles i ciutats s’han vist desfilar representants públics de tots els signes polítics. Ara bé, que s’haja fet abans no significa que siguen pràctiques ètiques o qüestionables per l’estreta línia que hi ha amb la instrumentalització de la festa que fa servir el neopopulisme, i que a València en tenim un bon exemple en Rita Barberá i les falles. I en el context de la política pop, on veiem polítics que van a programes de cuina, de cantar, d’aventures i que són entrevistats a El hormiguero, és fàcil que aquesta línia es difumine quan a algú li proposen la possibilitat de fer de Rei d’Orient.

Però, no seria més fàcil dir que no, per no convertir un acte simbòlic en una falta de respecte? Tanta necessitat hi ha de tenir notorietat i que es parle de tu, que tot i ser el president d’una institució has de fer de Rei? No hi havia ningú en el seu equip que l’assessorara i li explicara que potser no era la millor opció, i que si el triaven per mèrits personals lligats a la festa (això és el que s’explica), també els tindria més endavant quan no fora representant públic?

No tenim la resposta a aquestes preguntes, però sí que sabem que, tal com explica Enric Nomdedéu, el model de la ciutat de Castelló cal que siga el més adient, on hi ha un pacte entre tots els grups polítics pel qual cap representant pot fer de Rei. És una nit per als xiquets i no tan xiquets, on la política no hauria dʼentrar. Encara recordem aquell «Manuela, no t’ho perdonaré mai…». Despolititzem les cavalcades.