Després del 28 M

Passat els primers moments del “tsunami” electoral que ens ha arrossegat, caldria
plantejar com ha estat possible una victòria tan ampla de la dreta, segurament la resposta caldrà buscar-la en un conjunt d’elements i circumstàncies, entre les quals la situaria en l’estratègia del guanyador, en fixar el nucli central de la confrontació en termes d’estat, deixant en un segon nivell els problemes i les qüestions de país o municipi. El temps ens dirà si, a més a més, han pesat també altres factors que han afectat la sensibilitat de l’electorat, especialment pel que fa a les controvèrsies al si del govern de coalició, o també a algunes iniciatives dels “nostres” poc raonades o no suficientment explicades. Les opcions perdedores hauran de reflexionar, i al seu cas aprendre de les errades, igualment els ciutadans, també a més haver estat d’electors, podem i hem d’opinar, puix igualment hem perdut.

La convocatòria de generals, l’endemà del 28-M, ens situa en una nova tessitura
d’incertesa, no sols en relació en el resultat d’aquests nous comicis. El teló de la representació s’alça de nou, encetant de nou el camí que portar a les urnes, possiblement les lliçons a treure del que ha passat en aquesta darrera cita electoral, per marca de temps, s’ajornaran fins finals de juliol. Doncs, els experts fan la seua tasca, els periodistes fan quinieles… La convocatòria està decidida i fixada, ara anem de cara a una altra campanya.

Caminem per a recuperar allò que es considerava caduc: el bipartidisme? Les terceres
opcions, ja de per si en inferioritat de condicions en unes eleccions estatals, amb alguna
excepció han resultat afeblides, rectificaran buscant aliances d’estat? Òbviament, la gent
d’esquerra que no ha votat- que ha estat considerable- canviarà de criteri? Pensant amb una certa perspectiva, la manca d’espais d’entesa, entesa no en termes de partit, sinó entre persones de divers signe o militància, podria ser una cosa a abordar, puix en altres moments tals eines han demostrat la seua utilitat. Tanmateix, la necessitat de fer front als governs de la dreta, de moment autonòmic i municipals, hauria de anar en la línia de recuperar la iniciativa ciutadana, cosa que als darrers anys s’havia deixat un poc de costat, al nostre cas jo vaig viure exemple el de “Valencians pel Canvi”, entitat que es va dissoldre arran els resultats de 2015, puix es va considerar que ja s’havia aconseguit el canvi desitjat.

Experimentem desencís, tristor, la democràcia implica acceptar els resultats adversos,
per això, sense renunciar a continuar la tasca, després d’haver apostat per un tercer
botànic, implicant-nos activament pels objectius pendents pels quals continuàrem
lluitant com hem fet des de fa temps, la història segueix…