La revista degana en valencià

Després del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, trobant solucions

24/02/2020

 

Som l’arxiu audiovisual més gran i possiblement millor dotat de la Comunitat Valenciana. Tot i això, des de fa anys, quan plou, l’aigua cau a les prestatgeries i als espais on estan les cintes betacam i els quadres elèctrics que controlen l’estudi d’informatius. L’aigua ens acompanya, ens fa patir, ens angoixa perquè no se soluciona. Portem anys, des del tancament d’RTVV, sense una direcció a l’arxiu més enllà d’un comandament tècnic. No recorde cap de les persones de la Unitat que quan plou no m’haja recordat que cau aigua, que el terra està mullat, que les cintes estan banyades. I quan passa, faig informes, envie correus electrònics a les diverses direccions que tenen a veure amb aquest fons documental, tot i que cap d’ells són responsables directes de trobar els diners i les solucions, però no deixe d’informar-los. Al setembre del 2018, vaig rebre un correu que notificava sobre la posada en marxa de les gestions per a donar una solució que esperem que arribe prompte. Quan tanque aquest article, sembla que estan preparant el sostre per a arreglar les goteres. Cap persona ens ha dit res.

Sent tanta vergonya aliena d’aquesta situació de l’arxiu que el fet que siga singular i extraordinària no pot justificar la falta d’una solució definitiva per al fons i el personal que el gestiona. D’altra banda, és molt humà el que passa: cada direcció de la qual depén una part de l’arxiu no té recursos per a donar una solució global i, entre paraules que justifiquen la dinàmica de l’Administració lenta i sense recursos, passa el temps i es fa palesa la impossibilitat d’ocupar-se d’aspectes que no els afecten directament. Som una societat empobrida, en què els recursos humans i materials de la Generalitat Valenciana són escassos. Però s’ha de tenir capacitat per a aconseguir les eines per a fer un bon treball, i els tècnics hem de fer veure la importància d’una visió a llarg termini en el cas dels arxius. El dia a dia cal resoldre’l, i també treballar per establir els fonaments per al futur, especialment en els materials audiovisuals, on l’obsolescència afecta directament la salvaguarda de les imatges. Qui no té a casa un VHS amb imatges familiars que a hores d’ara no pot veure? Si no es treballa per la preservació, la memòria audiovisual pot desaparéixer en uns anys i els responsables no deuen ni poden ignorar-ho.

Què passa amb l’arxiu i fons documental audiovisual d’RTVV? Que està en una situació ben complicada.

El fons documental pertany a la Generalitat Valenciana. El personal que va ser rescatat de l’expedient de regulació d’ocupació pertany a la Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). I, per acabar, el fons d’arxiu d’RTVV és utilitzat per À Punt diàriament per a les noves produccions, les reemissions, els informatius i esports, i per a resoldre les necessitats documentals de qualsevol programa de producció associada.

La Generalitat, a través dels membres de la Comissió Liquidadora de RTVV SAU (en liquidació), van gestionar el patrimoni empresarial fins al maig del 2019, però no van resoldre cap de les necessitats del fons ni de les persones, fins al punt que vam estar 72 dies sense neteja perquè ningú volia fer-se’n càrrec, ni l’IVC ni els liquidadors. Finalment, i després de més de dos mesos sense neteja, va ser l’IVC qui ho va assumir. També s’ha fet càrrec de la compra dels nou equips informàtics, que fa anys que estan demanats, i des de la primavera estem esperant-los; ara ja hi són els monitors i falten els ordinadors. Per altra banda, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació des del setembre del 2018 s’ocupa de les gestions per a solucionar les goteres, i amb la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC) és la direcció que intenta, davant els problemes obvis, evidents i greus, en la mesura de les possibilitats, resoldre les goteres o la fumigació del espais de documentació.

Aquest és un arxiu d’empresa que estalvia recursos econòmics, dona qualitat informativa en contextualitzar notícies i continua treballant diàriament en l’anàlisi i tractament documental del patrimoni audiovisual públic. La vida de la Comunitat Valenciana visual i sonora s’arxiva i es preserva als fons documentals, que es cataloguen amb vocació de mantenir imatges per al futur.

Sobreviure és fantàstic, qualsevol supervivent ho pensa. Ara bé, sobreviure per a malviure, paga la pena? Clar que paga la pena! Perquè no oblidem els treballadors d’RTVV que van ser acomiadats (1.600), i perquè el treball compensa. Rescatar 23 persones de la Unitat de Documentació ha fet possible continuar treballant i digitalitzant els arxius audiovisuals i sonors. Queden moltes cintes per convertir en fitxer, tot i que diàriament continuem transferint. Estem treballant i continuem treballant per als mitjans públics de la Comunitat Valenciana gràcies al conveni entre la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i l’Institut Valencià de Cultura; també continuem amb la digitalització de materials propis de l’arxiu d’RTVV, especialment les cintes betacam de les prestatgeries on estan les goteres. Un criteri prioritari i selectiu per salvar el patrimoni audiovisual.

Tot l’esforç no serà útil si l’Administració, la Generalitat Valenciana, des de diferents punts de vista que tenen a veure amb aquest fons i el personal, no es coordinen, no tenen clar que el món digital és intrínsecament obsolet, que el temps corre en contra, que cal planificar amb recursos humans i materials la preservació de les imatges de la Comunitat Valenciana, no sols les de la televisió i ràdio, sinó també els materials que a hores d’ara estan en altres arxius sonors i visuals.

El personal de la Unitat de Documentació d’RTVV és ben professional i continua treballant perquè la indústria audiovisual de la Comunitat Valenciana es nodrisca d’aquest fons, i també perquè els investigadors puguen arribar a consultar-los en un futur quan els recursos i els polítics ens ajuden a fer-ho viable. I tenim l’esperança que la ciutadania puga rebre i consultar materials de la videoteca de tots i totes. Ara és quasi una entelèquia si pensem en la realitat dels recursos actuals i la complexitat de la gestió de drets, però si es vol fer servei públic hem de treballar per aconseguir-ho amb el compromís de tots els polítics, especialment els que governen, que són els responsables directes.

La UNESCO va celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual el passat 27 d’octubre amb l’eslògan «Reconnectar amb el nostre passat a través del so i la imatge». I expliquen: «Cada vegada més, els enregistraments es converteixen en els nostres records i conten les històries que constitueixen el nostre patrimoni cultural. En reconeixement als esforços de preservació dels milers d’arxivers, bibliotecaris i curadors de tot el món que es preocupen per aquestes valuoses col·leccions».[1]

Final del formulario

Aquests esforç serà viable si els dirigents polítics, directius i societat en general estimen i comprenen la importància i fragilitat dels fons documentals audiovisuals. Ha passat ja el temps de sobreviure. Després de més de cinc anys, és temps d’una solució global i definitiva per al fons documental i per al personal.

[1]                     https://www.un.org/es/events/audiovisualday/

 

Article publicat al número de desembre 454

Inscriu-te al nostre butlletí

Top