La revista degana en valencià

Després de deu anys i un canvi de govern

Vicent Boscà. Director de SAÓ

Ahir, deu anys després, el Molt Honorable President de la Generalitat, acompanyat dels socis del govern, va demanar perdó públicament, tant al matí -a València- com a la vesprada -a Torrent- als familiars de totes les persones que van perdre la vida al pitjor accident de metro d’Europa. Fins ara, cap president ho havia fet.

Paco Camps i Alberto Fabra mai no van tindre temps ni per a agafar el telèfon i tindre una conversa amb les persones responsables de l’Associació de Víctimes. I molt menys per a rebre’ls. I menys encara demanar-los perdó. Mai no entendré per què van mantindre eixa postura tan inhumana amb els familiars de les víctimes. Sempre havien volgut «tirar-li» totes les responsabilitats al pobre conductor. Cert és també que la justícia en general i la jutjessa del cas en particular, no han demostrat una agilitat processal, més bé tot el contrari arribant-se a viure moments una mica esperpèntics com el d’ara quan la jutgessa demana investigar una professional sanitària perquè aquesta havia declarat que el conductor del metro no estava on sempre s’havia dit que estava. Inversemblant.

El canvi de govern a la Generalitat va portar una comissió d’investigació parlamentària amb unes condicions, amb una seguretat de validesa democràtica, no com aquella que va fer el Partit Popular que la va cloure en uns dies.

El diumenge, ahir, vaig poder estar a Torrent, a l’acte d’innauguració d’un monument en record de les víctimes. Dignes, tranquil, emotiu i emocionant. Enric Morera, Ximo Puig: les màximes autoritats. L’alcalde de Torrent Jesús Ros, l’ajuntament… I entre tots i totes vaig veure, entre altres, a l’anterior alcaldessa del PP de Torrent. I pensava: hi ha persona que no té vergonya ni la coneix. Després de vuit anys governant el PP a la capital de l’Horta Sud, no tenen un minut per a fer alguna cosa, i ahir diumenge, s’apunten al carro de l’homenatge. Indefinible, o no tant.

Al final, la ciutadania, amb víctimes o sense, haurem d’obrir els ulls perquè, realment, no tots els governants són iguals. No tots els partits polítics són iguals. I d’una vegada, haurem de ser conscients i no oblidar-ho quan les cites electorals ens permeten expressar la nostra voluntat.