Deu anys

Fa uns mesos, la congregació vaticana de la qual depenen els seminaris envià una comissió per revisar el funcionament i la preparació dels futurs sacerdots: No se’n coneix el motiu, però segons rumors, la inspecció ha donat com a resultat una situació bastant bona en els centres de formació. Personalment, crec que hi ha un tema que hauria de preocupar els nostres bisbes i que seguidament explique. Moltes vocacions actuals no naixen de voler imitar i seguir la vida que porten molts capellans, sinó de grups eclesials que tenen una forta presència a les parròquies (comunitats neocatecumenals, espiritualitat de l’Opus Dei, legionaris…) i que, com que entren de majors al seminari (encara que les esmentades organitzacions també tenen els seus propis seminaris), continuen vivint aquella espiritualitat i estudiant poc. Tenen un deler: retornar a usos litúrgics que anaven perdent-se i els reviscolen com a signe de fidelitat a l’Església (combregar agenollats i en la boca directament, fer inclinacions reverents en anomenar Jesús i Maria i recuperar els hàbits talars com a vestimenta diferenciada que torne a fer visible en el nostre món una religió que té una gran importància social. Caldrà esperar el resultat de l’informe i si hi ha unes recomanacions a seguir. Abans de cap recomanació, personalment gosaria recomanar que estudien més i que deixen algunes devocions pietoses que els agraden molt.

La gran notícia eclesial ens ve donada pel desé aniversari de l’elecció de Mario Bergoglio com a bisbe de Roma i, per tant, cap de l’Església catòlica. Sense entrar en detalls de dates i documents, de sínodes i viatges, en podem destacar alguns fets que són importants. D’ençà l’ascensió del papat al súmmum del poder eclesial, exercint el poder i animant tota l’Església a ser com una parròquia on el prevere ho fa tot i molt bé, sense cap discrepància, hem entrat –amb aquest papa– en una situació on caben les discrepàncies fetes públiques i afirmant que la nau de l’Església no va bé. En explicar la teologia de l’Església de fa uns anys era impensable l’explicitació de disconformitats entre cardenals, bisbes i el papa. És que ara no hi ha assistència de l’Esperit Sant en el règim ordinari de la vida eclesial? Estarem volent desfer i atacar l’Església si pensem i diem que les decisions jeràrquiques no les hem d’esperar de Roma i es poden esperar dels bisbes que així posen en pràctica la sinodalitat?

Hi ha cardenals i bisbes que han estat fent el boicot a les decisions romanes que volien posar en pràctica l’esperit conciliar i ara són uns grans defensors de la literalitat dels documents conciliars com a arma  llancívola contra l’enemic. Ja ho diu el papa, i també el nostre arquebisbe ha estat molt clar en explicar que no pot haver-hi comunió mentre vivim mirant de reüll els qui no pensen com nosaltres i provocant divisions. Felicitem-nos per aquest papa que vol unir i no condemnar ni expulsar a ningú.