La revista degana en valencià

Deu noves històries per entendre el disseny valencià: una memòria en construcció

El disseny valencià continua escrivint la seua pròpia història —o, millor dit, les seues històries. Amb la publicació del segon volum d’Escenas del diseño valenciano, la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana consolida un projecte editorial que va més enllà de la simple recopilació: es tracta d’una proposta per pensar el disseny com a cultura, com a indústria i com a forma de vida.

El llibre es presentarà el pròxim 28 de maig al Museu de Belles Arts de València, en un acte obert al públic que reunirà els autors i inclourà un col·loqui amb Andrés Goerlich. La cita serà també una oportunitat per situar en el centre del debat la necessitat de construir un relat compartit sobre el disseny valencià.

Una altra manera de contar el disseny

Lluny de les grans narratives lineals, aquest segon volum aposta per una mirada fragmentària: deu escenes que funcionen com a finestres obertes a moments, figures i objectes clau. El resultat no és una història tancada, sinó un mosaic que reflecteix la complexitat d’un ecosistema creatiu ric i divers.

Els textos, signats per Eugenio Viñas, Lidia Caro, Clara Sáez i Vicent Molins, amplien les perspectives iniciades en el primer volum i incorporen noves veus a un projecte coral. La direcció d’art, a càrrec de Ibán Ramón, reforça la coherència visual d’una col·lecció que ja s’ha consolidat també en l’àmbit del disseny editorial.

Del mosaic Nolla a la pilota valenciana

Les històries que recull el llibre travessen disciplines, generacions i contextos. Hi trobem des de la recuperació del paper de les dones en la història del mosaic Nolla fins a figures com Lola Castelló, passant per arquitectes com Javier Goerlich o Rafael Tamarit.

També hi ha espai per a fenòmens contemporanis i empresarials, com Closca, o per a icones de la cultura popular com Cobi, creat per Javier Mariscal. Altres capítols recuperen històries industrials i quotidianes, com la trajectòria de Rolser o la producció de nines a Onil amb Famosa, així com elements identitaris com la pilota valenciana.

Aquest recorregut evidencia fins a quin punt el disseny forma part de la vida diària, sovint de manera invisible, però decisiva.

El disseny com a memòria i com a futur

Amb aquest projecte, la Fundació no només documenta el passat, sinó que també reivindica el disseny com una eina estratègica per al present i el futur. Una eina capaç de generar valor econòmic, però també cohesió social, identitat i qualitat de vida.

En un territori que va ser reconegut com a capital mundial del disseny en 2022, iniciatives com Escenas del diseño valenciano contribueixen a consolidar una consciència col·lectiva sobre el paper del disseny en la societat contemporània. No es tracta només de mirar enrere, sinó de construir un relat que permeta projectar-se cap endavant.

Perquè, al cap i a la fi, entendre el disseny valencià és també entendre una manera d’habitar el món.