Tens 0 productes a la teua cistella
Cada any, el Dia Mundial del Medi Ambient ens obliga a fer una pausa i mirar-nos al mirall. O, més ben dit, a mirar allò que tenim davant dels ulls i que massa sovint preferim ignorar: una terra cansada, un clima alterat i un planeta que fa temps que envia senyals d’alarma. Ja no parlem d’un futur llunyà ni d’escenaris hipotètics. El canvi climàtic ha deixat de ser una predicció per convertir-se en una realitat quotidiana.
Les dades són contundents. Més d’una dècada després de l’Acord de París, el món difícilment podrà evitar superar el límit d’1,5 graus d’escalfament global. Les projeccions actuals situen l’augment de la temperatura global entre els 2,3 i els 2,5 graus al llarg d’aquest segle. Pot semblar una xifra menuda, però darrere d’aquests decimals hi ha sequeres més intenses, onades de calor més freqüents, inundacions, pèrdua de biodiversitat i una factura econòmica i humana que ja costa milers de milions d’euros cada any.
Però hi ha una idea encara més inquietant: no és la Terra qui està en perill. La Terra continuarà. Qui està en risc és la nostra manera d’habitar-la.
La vinyeta de Paco Bancal ens ho recorda amb una senzillesa que colpeja: «La terra no és l’herència dels nostres pares, és el préstec dels nostres fills. Cuidem-la, respectem-la!». Mentre Paco i Maulet observen una planta diminuta que comença a brotar, hi ha una metàfora poderosa. Tota esperança sempre comença així: menuda, fràgil, aparentment insignificant.
Perquè també hi ha motius per a l’esperança. Les energies renovables creixen arreu del món, moltes institucions avancen cap a models més sostenibles i cada vegada són més les persones que entenen que la transició ecològica no és una opció estètica ni una moda, sinó una necessitat col·lectiva. Les tecnologies per reduir emissions existeixen. Els coneixements també. El problema ja no és tècnic: és polític i social.
I és ací on apareix la pregunta incòmoda. Quantes vegades hem delegat aquesta responsabilitat? Quantes vegades hem convertit la defensa del medi ambient en un discurs per a dies assenyalats mentre continuem sostenint un model basat en el consum desmesurat, la sobreexplotació i la indiferència?
Potser el medi ambient no necessita grans discursos solemnes. Potser necessita decisions. Necessita governs valents, polítiques ambicioses i una societat que entenga que la justícia climàtica també és justícia social.
Aquella planta menuda de la vinyeta encara està brotant. El futur, al capdavall, també és això: alguna cosa que encara podem cuidar abans que siga massa tard.
