La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 10

03/04/2020

El titiritero / Joan Manuel Serrat

Prèviament…

El confinat perplex hui afegeix a la seua perplexitat la desolació davant la situació que patim. Esta maleïda pandèmia està produint dolor, inseguretat i por, però també agraïment pel comportament quasi heroic del personal sanitari i de servei, els quals ens permeten dur una vida acceptable, tancats a casa, però acceptable.

Tots vivim estats diferents, daltabaixos anímics que caldrà superar.

Com cantava Ovidi Montllor, el gran Ovidi:

«Note que hi ha,en general afluixament de moral»

No obstant això, m’aclame al poema «M’aclame a tu» de Vicent Andrés Estellés musicat per l’Ovidi:

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

I ara, després de la poesia, la «prosa» més vulgar i barroera.

Ja ho sent.

Fa uns dies Vox en un dels seus extravagants deliris, per dir-ho d’una manera amable, vomitava que «España puede vivir sin titiriteros», junt a altra mesura memorable, fer que els immigrants paguen l’assistència sanitària. Mesura, a banda de repugnant i miserable, una autèntica imbecil·litat. Això suposaria un grup de persones sense control sanitari que provocarien més contagis. Són, o no, uns megacracks del pensament porcí?.

Així què esta gent, per dir-ho d’una manera amable, d’un colp, i en un tres i no res, es carreguen la història civilitzada de la humanitat. Des de la Grècia clàssica de Sòcrates, Plató, el teatre d’Aristòfanes fins als avanços tecnològics de hui, passant per la Roma de Ciceró, el Renaixement de Leonardo Da Vinci, Beethoven, Mozart, Velázquez, Picasso o The Beatles…perquè, diuen, són una cosa prescindible. Ells són més d’anar als bous (sin minifalda), caçar porcs senglars, de promoure la ignorància i fabricar fake news ridícules.

Mireu si la barrabassada és gran que els seus referents polítics, els membres del Partit Nacionalsocialista alemany dels anys 30 del segle passat, estimaven la pintura, l’art i la ciència tot i que només fóra per al seu gaudi personal i per  utilitzar-la contra aquells que ells consideraven que no eren dignes com ara jueus, comunistes o maricons. En la seua estultícia són incapaços de comprendre que la cultura és allò que diferencia les persones de les bèsties. Què és bàsica l’agricultura i els llauradors que ells diuen defensar de manera cínica i hipòcrita és indiscutible, però en una societat avançada la cultura i els «Titiriteros» també són indispensables.

Jo, que em sent titiritero, pallasso, artista…tant sols els hi diria:

Aneu-vos-en a pastar fang, per dir-ho de manera manera amable, FDLGP.

Com ells també menyspreen la meu llengua, el valencià s’ho diré en l’únic llenguatge que ells poden entendre:

«¡Iros o idos a la puta mierda!».

Ah!, i deixar-los, com a punt final, unes estrofes de la cançó «El titiritero» de Serrat:

Vacía su alforja

De sueños que forja

En su andar tan largo

Nos baja una estrella

Que borra la huella

De un recuerdo amargo
Canta su romanza
Al son de una danza

P.D.: Però no vos preocupeu, «el Capitán A Posteriori, el pimpollo Casado» té la solució al problema pandèmic:

1 ) Hissar les banderes espanyoles a mig pal

2) Fer un monument.

Al·leluia!. Estem salvats, xe.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top