La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 19

06/04/2020

The Tremeloes / Silence is golden

-Si allò que vas a dir no millora el silenci és millor que calles

-Es preferible callar i passar per idiota a parlar i aclarir definitivament la incògnita

-El silenci té un so com canten Simon & Garfunkel?

-El silenci és el soroll, pot ser el més fort dels sorolls segons Miles Davis

 

Desficiós com estic, aquesta nit passada he buscat frases brillants sobre el silenci i totes, o quasi totes, aconsellen no trencar-lo si no el vas a adornar o aportar alguna cosa positiva a eixa pau sonora. No obstant això, el silenci continuat pot provocar algun trastorn. I a mi eixa anomalia mental m’ha dut a escriure i rompre eixe silenci encara que només siga des del silenci de les paraules escrites. Coses que ens passen als juntalletres com jo. Digue-li inconsciència o gosadia. El cas és que el desfici de la nit m’ha dut a perpetrar una xicoteta història, un disbarat més o menys surrealista que vos conte. Perdoneu. Espere que en aquest temps de presó «acceptada i resignada» almenys provoque algun somriure:

Mentre va passant l’aïllament, ja van vint dies o són vint-i-un?. Ja no ho sé, és interessant, en el sentit d’interès (això que diuen que et donen els bancs quan les coses van bé. A ells, per descomptat) conservar el capital dinerari. Més que res perquè no el gastem en «bobades» i coses vàries que no necessitem com ara una disfressa d’Spiderman per al carnestoltes o l’últim artefacte tecnològic 5G. I tant se val que les comprem en botigues de «xinos» aquelles de «Todo a cien». Se’n recordeu d’això? o en Amazon per la qual cosa hem fet al seu amo, Jef Bezzos, l’home més ric del món. Som idiotes, o no?. El cas és que tindre diners és millor que no tindre’ls, encara que només siga per motius financers. Això ho deia Woody Allen, que té frases més brillants que les meues. Però els diners no ho són tot. Ja ho sé. Ara es millor tenir salut. El cas és que si vas a la pescateria o a Mercadona i dius: mire quin bon color de cara tinc, em dona mig quilo de sardines i uns rotllos de paper de vàter? és bastant probable, a no ser que la pescatera o el caixer del súper siguen idiotes, que et diguen que si no tens diners o una targeta amb saldo positiu ni te menjaràs les sardines ni et torcaràs el cul, tros de soca!. Conclusió: és bo tindre salut, però si no tens «pasta, guita, parné o money», eixa salut acabarà per deteriorar-se. Per això és millor que el «money» estiga millor repartit. La frase keynesiana del dia.

Epìleg: hauria d’haver d’haver fet cas als savis que citava al principi.

El silenci daurat que cantaven The Tremeloes és una cançó un tant ensucrada, no apta per a diabètics com jo, però com el roc’n’roll m’agrada.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top