La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 30

15/04/2020

«Camina o revienta»

Luis Aguilé / Camina Camina

 

Nancy Sinatra / These boots are made for walkin

 

Una de les coses que més trobe a faltar són les passejades per la platja, la muntanya o pels carrers del meu barri, Campanar. Em conforme com quasi tots els ciutadans -els cívics i educats- amb estirar les cames pels «llargs» passadissos de casa, de la cuina al dormitori, passant pel bany, parada obligatòria per al rentat de mans que fa 57.

Però heus ací que un expresident del govern, un tal M.Rajoy, s’ha saltat l’obligació de complir el confinament i ha eixit a fer esport o el que siga allò que fa ell, una espècie de caminar ràpid com si fora Johnnie Walker. En realitat denota una clara disfunció en la motricitat, un cert desgavell entre la part superior i inferior del cos del Mariano Caminant. La meua teoria és que si s’ha saltat la llei és perquè està convençut que camina tan ràpid que l’ull humà no és capaç de detectar-lo. Com he dit abans trobe a faltar les passejades, però més encara trobe a faltar en aquests moments de terrible pandèmia que no siga el president del govern espanyol. Perquè ho va fer bé?. No, ni de bon tros. El considere molt mediocre. I tot què en les formes no era tan mesquí i miserable com el seu antecessor Aznar, en el fons les seus pràctiques polítiques foren igualment pernicioses i en alguns casos il·legals.

El que debò trobe a faltar són les seues frases memorables, al seu pesar, farcides de «lapsus linguaes», i genialitats descriptives. Com a generador de «memes» i acudits era insuperable.

Si fora ara president imagine les rodes de premsa que es veuria obligat a donar. Al seu pesar, també. Llevant-li el dramatisme de la situació, serien una font inesgotable de divertiment. D’entrada ja seria divertit escoltar-lo pronunciar Covid19. Alguns exemples:

«Ese virus del que usted me habla no sé quién es».

«Esa coronavirus es muy coronavirus y mucho coronavirus».

«Es el virus el que elige al contagiado y es el contagiado el que quiere que sean los virus».

«Tenemos que fabricar virus que permitan seguir fabricando virus, porque lo que nunca va a hacer los virus es fabricar virus a su vez»

«Una mascarilla es una mascarilla y unos guantes son unos guantes».

Segurament la seua conclusió seria: «Is very difficult todo esto».

Però tornem al presumpte incompliment del confinament.  Probablement el senyor Mariano Rajoy que sempre ha presumit de  ser sensat, de tindre seny, pense que ell està per damunt de les lleis. De fet ja les va incomplir en reiterades ocasions. Com quan es vantava que no complia de «facto» la llei de Memòria Històrica perquè li va destinar 0 € en els Pressupostos Generals de l’Estat. O quan el seu partit ha estat implicat, i condemnat, per corrupció política. És a dir robar. Recordem alguns casos, sense ànim exhaustiu: Gürtel, Púnica, Bárcenas, Brugal, Cooperación, Visita del Papa, Lezo, Mercamadrid, RTVV… ufff!. Es fa llarg açò.

Aquest diari l’he iniciat amb «Camina o revienta», el títol del llibre que va escriure Eleuterio Sánchez «El Lute», una persona condemnada per delinqüent. Com un «robagallines» i «quinqui» va ser descrit. Però hi havia molta més dignitat en qualsevol acte delictiu de El Lute que en moltes decisions polítiques del Mariano caminant. Qui dels dos ha infringit més les lleis i l’ètica?.

Moral, per a Rajoy, el qual feia com Luis Aguilé «Camina camina, no mires atràs». Jo, en canvi, em calçaré les botes de Nancy Sinatra per a quan es puga tornar a caminar sense posar en perill la salut dels ciutadans.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top