La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 24

09/04/2020

«Permeteu-me que us diga que no fer absolutament res és la qüestió més difícil, la més difícil i la més intel·lectual»

 

El crític com artista, Oscar Wilde

 

Ariana Abecasis / No fer res

 

Guerrilla Urbana / Mi derecho a ser un vago

 

Raffaella Carrà / Dolce far niente

 

Jethro Tull / Nothing is easy (Res no és fàcil)

 

L’estat de confinament t’obliga, necessàriament, a ser un gandul, a no fer res?. Oscar Wilde des de la seua posició, diguem-ne irònica, apostava perquè no fer res és allò ben difícil i intel·lectualment  estimulant. No diré que no, tot i que l’escriptor irlandès contradiu aquesta afirmació atès que ell va ser un infatigable viatger i generador de moltes obres literàries.

Els italians tenen una frase brillant sobre el tema «Dolce far niente». El fet que la cançó la cante Raffaella  Carrà és irrellevant. També cantava allò de «para hacer bien el amor hay que venir al sur», i tant que ens agradava. Veritat que sí?. El cas és que tenim dret a no fer res?. Quan açò passe que passarà, diuen, recuperarem el ritme i activitat d’abans?. Tot i que només han passat vint-i-sis dies no us sembla què ens ha caigut un sarcòfag faraònic al damunt i que res no serà igual?. Serem millors com societat i persones?. El pensador italià Antonio Gramsci va deixar escrita una frase premonitòria: «El vell món se mor, el nou encara no apareix. I en eixe clarobscur sorgeixen els monstres».