Tens 0 productes a la teua cistella
11/04/2020
Dos monstres i un destí
Annie Lennox / Love song for a vampire
Això diu que era un confinat en estat de perplexitat permanent. Més encara quan es mirava a l’espill i veia el retrat, amb els pèls cada cop més llargs i desordenats, d’algú que, a poc a poc, anava difuminant-se. Seria un fenomen progressiu com els dels vampirs de les pel·lícules que no mostren la seua imatge?. Sentiria paüra davant un crucifix com li passava a Nosferatu, el príncep de les tenebres?. Això ho va descartar d’immediat, atès el seu agnosticisme i/o ateisme basat en el principi «l´única cosa que justifica a Déu és que no existeix». I pel que fa al tercer tòpic del vampirisme, l’aversió als alls tampoc estava entre els seus símptomes. De fet, eixe dia tenia previst dinar unes gambes a l’allet. Per tant, una vegada descartat l’efecte Dràcula calia esbrinar quin era el motiu d’eixa perplexitat, incertesa o cabòria disbaratada hauria de ser un altre. Podria ser ser, cavil·lava, que ara que estem en època de la Declaració de la Renda -les catàstrofes mai vénen soles-, havia tingut un malson?. En eixe somni se li havia aparegut un monstre de nom SUC (Sóc Un Cabró) amb el cos de sargantana i el cap d’un inspector d’Hisenda. A més a més, sense cap commiseració, cantava el nou «himne» de Marta Sánchez «Un solo corazón» i «rancheras» de Bertín Osborne.
Quan el confinat perplex va despertar, respirà alleujat perquè el monstre, el dinosaure recurrent de l’escriptor hondureny Augusto Monterroso, ja no hi era. No Obstant quedà pensatiu: Qui era més terrorífic Dràcula o el SUC?. No contesteu ara, feu-ho després de la publicitat.
(ESPAI PATROCINAT PER L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA)
I conte contat, conte acabat.
